Salut internautes,
Maria Carme Roca, domina la història de Barcelona a la perfecció, retrata l'ambient de qualsevol època que vulgui plasmar en un llibre, de tal manera, que deixes de ser lector per passar a ser actor. Et trobes a tu mateix fent companyia a Guerau de Gualbes, a Cristòfor Colom, a Bartomeu Cristòfor de Gualbes i Setantí (Prior de Santa Anna i Gran Prior de l'ordre del Sant Sepulcre) i a Enric II d'Aragó (Comte d'Empúries i Lloctinent de Catalunya), tots ells personatges importants de la novel·la.
"L'Enigma Colom" és més que una novel·la, és tota una defensa de la catalanitat de Cristòfor Colom i un intent per desemmascarar les mentides històriques que a més d'un de nosaltres ens van ensenyar a l'escola quan érem petits. Ni Cristòfor Colom era genovès, ni es deia Colombo i encara menys Cristobal Colón. De fet, tal i com ens explica la Maria Carme Roca i nombrosos estudis de diferents historiadors de nivell internacional, el seu cognom "Colom" té un orígen de llarga tradició catalana a casa nostra, que no existia a Castella. La seva noble nissaga, els seus estudis com a almirall naval, la llengua que emprava, la seva cal·ligrafia, els amics i col·laboradors que tenia més propers, els topònims que utilitzava, la seva religió, i les estades que feia a Barcelona són més que indicis que fonamenten la seva catalanitat.
Per què a hores d'ara, no s'ha proclamat als quatre vents, que era català? Perquè ens falta la "pedra roseta". Aquell element indiscutible que ho faria irrefutable i que els governants de diferents èpoques s'han encarregat d'amagar, de fer desaparèixer, de reinterpretar dades, noms i fets històrics.
Molt em temo que caldrà encara esperar uns anys i assolir el nostre nivell de país lliure, per poder posar negre sobre blanc en tot allò que ens ha estat vilipendiat i manipulat interessadament al llarg de més de 500 anys.
Per cert, Maria Carme, un xic més d'angoixa, de cruesa i de patiment no li hagués fet cap mal al llibre; encara que això va a gust de cada lector, és clar. I perquè quedi més clar... no tingueu cap mena de dubte que ens trobem davant d'un gran llibre. Felicitats ! Maria Carme.
Fins aviat,
Jordi
Entengui's d'entrada tot el meu respecte per a les conviccions de cadascú. Dit això, el meu comentari és el següent: sempre he trobat -i segueixo trobant- incomprensible aquesta mania de reivindicar per a la catalanitat a un dels genocides (o si més no "contribuent a genocidis") més grans de la història.
ResponEliminaSigui dit amb tots els meus respectes, repeteixo.