Fa temps una blocaire lletra-ferida com nosaltres em va recomanar un llibre amb una sola frase. Em va dir: "si busques un llibre ben fet, capaç d'emocionar i amb contingut, no busquis més; llegeix "Per un sac d'ossos" d'en Lluís-Anton Baulenas i ja em diràs". D'aquesta frase han passat set anys.
El temps, ha fet que aquesta recomanació quedés mig arxivada en el meu subconscient fins que fa unes poques setmanes buscava el llibre de lectura de l'estiu. Havia de ser el llibre de l'any. No calia que fos d'aquest any, podia ser de qualsevol any, en tenia prou que em marqués l'interior, que me'n recordés d'ell tota la vida, que es convertís en una altra petita joia de la meva biblioteca personal i que fos d'aquells llibres que com a mínim un cop a la vida l'has de llegir.
Com passa sovint, els llibres sembla que em busquin, que tinguin ànima, i que d'alguna manera es facin presents per sobre dels milers de llibres d'una llibreria. El llibre era allà, entremig de molts altres d'interessants, però aquest, editat el 2005, romania mig oblidat al seu prestatge a l'espera que uns ulls com els meus, badocs i inquiets al mateix temps, es fixessin en ell.
Ara, quan porto ja més de dos terceres parts de la seva lectura, he de dir que m'hi trobo bé, que m'agrada, que és un plaer descobrir-se a un mateix embadalit admirant la forma d'escriure que té en Lluís-Anton Baulenas i que no m'avergonyeixo gens d'haver-me esperat tant a llegir-lo. Com diu el tòpic, les coses que han de passar passen i arriben quan arriben, no abans.
Per acabar i donat que estem a pocs dies de la Diada de Catalunya i en un temps de fer cadenes humanes i cadenes blocaires i arriba el moment de "Fer Via" cap a la llibertat de Catalunya, vull contribuir a la cadena blocaire donant-li la mà al bloc de la Marta que em segueix.
Fa anys que vaig llegir aquest llibre i em va emocionar, com també Incerta Glòria de Joan Sales, Les veus de Pamano d'en Cabré. Gràcies per donar-me la mà i anem fent via cap a la independència! Que tinguis una bona diada!!!
ResponEliminaÉs un llibre que em va emocionar igual que Incerta glòria de Joan Sales i Les Veus de Pamano d'en Cabré. Gràcies per sonar-me la mà! i anem fent via cap a la independència. Feliç diada!
ResponEliminaHe llegit 50 baules de la cadena abans d'anar-me'n a la Via Catalana, a Pineda de Mar. Després seguirem fins al cim!
ResponEliminaDoncs l'haurem de llegir perquè fa temps que no trobo un llibre que m'emocioni...
ResponEliminaPer Catalunya!
Una abraçada
Dolors
gracies per formar part de la cadena de blogs
ResponEliminasalut i independencia !!
Gràcies per ser-hi, jo també llegiré el llibre.
ResponEliminaM'agraden els llibres que emocionen.