Després d'un parell de mesos i un parell de llibres llegits, he retornat a la literatura fantàstica per adults. Com veieu, el meu ventall literari de lectura és molt ampli i variat. Depenent del moment personal en que em trobi puc acabar llegint temàtiques tan diferents com grans clàssics internacionals, narrativa històrica, novel·la negra, novel·la fantàstica, novetats literàries del moment o, fins i tot, algun petit llibre de poesia.
Dit d'una altra manera, puc quedar enganxat tant amb obres d'escriptors de gran solvència contrastada, com en primeres edicions d'escriptors novells que s'estrenen en el món editorial, en català. Tot depèn de si l'escriptor en qüestió aconsegueix captar el meu interès dins de les primeres cent pàgines del seu llibre. En cas contrari, sigui l'escriptor que sigui, tingui més o menys experiència, si el seu llibre no em convenç, pot acabar arraconat en el prestatge dels llibres de "ni fu ni fa".
Però tornem a la novel·la que ara mateix tinc entre les mans: Xoc de reis.
Després de llegir el primer volum d'aquesta saga Joc de trons, sabia que tard o d'hora aniria a buscar el segon volum de la pentalogia "Cançó de gel i foc". I la veritat és que no m'empanedeixo gens. Els personatges que surten en aquests llibres tenen tanta força... que t'arrosseguen a seguir llegint fins a la seva última pàgina. La novel·la sorprèn tant... que per molt que vulguis intuir com seguirà la seva trama unes pàgines més enllà, sempre t'acabes preguntant "però i ara què? o si a tal protagonista li passa tal cosa, "què passarà ara?
Per mi és un misteri el fet de, com una ment tan privilegiada, com la del George RR Martin, ha pogut crear una obra tan immensa, amb tant poder d'atracció i tant d'èxit en multitud de països on s'ha publicat i traduït cada un dels cinc volums d'aquesta pentalogia. I crec que per molt de temps continuarà sent un misteri (hehehe).
Un consell que algú em va dir un dia: "En aquesta obra no és bo encarinyar-se amb algun dels seus protagonistes, perquè és probable que te l'acabin decapitant o que el personatge acabi sent al revés del què t'havies imaginat. Pel que porto llegit, trobo que és un bon consell. ;-)
Fins aviat,
Jordi
Fins aviat,
Jordi
Hola, com ja et vaig comentar és una saga molt bona, a mi em té completament atrapada. I sí, els bons deixen de ser-ho i els dolents els tornen bons, o al inrevés, amb una facilitat esplèndida que et lliga a la fantàstica novel•la pàgina a pàgina. Estic esperant la cinquena entrega ja que el meu anglès ...
ResponEliminaSi heu repetit és que deu estar força bé. Ara en tinc molta llista de pendents, però l'anoto per que no em marxi del cap.
ResponElimina