dimarts, 23 d’agost del 2011

"El comte de Montecristo" d'Alexandre DUMAS (pare)

Salut internautes,

Quan hi ha sequera de novetats literàries, quan els llibres que encapçalen les llistes dels més venuts sempre són els mateixos i es repeteixen setmana rera setmana, quan sembla que els editors esperen a llançar les novetats més interessants un cop passat l'estiu... sempre podem "jugar al cavall guanyador" i  retornar als grans clàssics literaris per assegurar-nos una bona jugada. Aquest és el cas del llibre que he escollit per acabar de gaudir de les vacances d'estiu.

Alexandre Dumas (pare) (1802-1870) serà recordat pel seu  gran llegat d'obres que ens va deixar, dues de les quals, han estat emeses repetides vegades per la gran pantalla i portades al cinema en diferents versions i amb diferents actors. Qui no ha vist o no ha sentit a parlar dels "Tres mosqueters" o de "El comte de Montecristo". Aquesta última novel·la, va ser també emesa per TV3 en format de mini sèrie i protagonitzada pel gran Gerard Dépardieu, ara aviat, farà sis anys.

Què us he d'explicar de "El comte de Montecristo" que no sapigueu!
Aviam, si com a mi se us va passar l'oportunitat de veure les pel·lícules al cinema, si no vareu veure els capítols per TV3 i tampoc heu llegit (fins ara) aquest bestseller famós internacionalment, i ara agafeu de nou en nou el llibre de mil-cent divuit (1118) pàgines amb el seus mil tres-cents (1300) grams i els seus CXVIII capítols, veureu que se us fa curt. Veureu que cada capítol per si sol és capaç de mantenir-te enganxat fins al final, que individualment, cada capítol del llibre, són petites obres mestres que es van teixint magistralment al llarg de tota la novel·la. Que per més llarga que sigui la novel·la, un no té mai la sensació d'anar perdut entre els seus personatges i que sempre (el deixis en el punt que el deixis) sempre, et deixa amb un "bon gust de boca" amb ganes de continuar llegint-lo en una propera ocasió.

En fí com va dir una de les meves llibreteres preferides, és un llibre per "disfrutar com un camell" hehehe.

Fins aviat,
Jordi



6 comentaris:

  1. Jo també el vaig llegir un estiu, i vaig gaudir molt!

    ResponElimina
  2. Ostres, ostres. Jo encara el tinc pendent. Me l'han recomanat fins a la sacietat i me'l vaig comprar, en francès, i em fa una certa mandra. Però m'has animat, tan bon punt acabi "El cementiri de Praga" m'hi poso (si més no, amb el primer volum).

    ResponElimina
  3. Aquesta és una de les meves històries preferides!!
    També n'he vist diferents versions televisives... i més d'una vegada cadascuna!!
    Sempre que la fan, no puc evitar tornar-la a veure...

    ResponElimina
  4. Absolutament a favor d'aquesta recomanació!! Els clàssics a l'estiu són una garantia!!

    ResponElimina
  5. ºBona recomanació, sembla que la gent ja no llegeixi els clàssics -tret de la Kweilan, és clar- i val la pena de tant en tant treure la pols de les prestatgeries i recuperar aquestes grans històries d'aventures, que et retornen a la infantesa a aquells dissabtes plujosos a casa llegint grans novel·les del XIX, que teníem en versió mig llibre/mig còmic (joyas bruguera, es deien). De gran, a la universitat, el vaig disfrutar tant com de petita.

    ResponElimina
  6. Hola Jordi gràcies per voler ser seguidor del meu blog...jo també m'he apuntat al teu.
    A mi m'agrada molt llegir i, normalment, a les vacances me'n "menjo" uns quants, però aquest any he tingut un problema de vista i no he pogut. Ho dic perquè segurament no et podré comentar llibres, però el teu blog em servirà de referència per quan pugui llegir bé...
    Per cert, em va agradar molt Pedra de tartera (m'agraden els temes rurals).
    Fins aviat,
    M. Roser

    ResponElimina