Plató i un ornitorinc entren en un bar...

09 de juliol del 2008.

Aquest és un llibre que n’he sentit a parlar molt i bé.
Estic flipant. No tan sols t’ajuda a entendre algunes paraulotes filosòfiques sinó que també et fa passar moltes bones estones amb els seus acudits.

L’estic llegint i ja us puc dir que, molt probablement, serà un llibre del que en treuré força exemples per il·lustrar més d’alguna explicació de forma irònica i divertida.

Ara us deixo de moment. Perquè ja torno a tenir ganes de continuar empapant-me de saviesa filosòfica.

NOTA:
Si explicar comtes és una manera molt didàctica per transmetre coneixements, fer-ho a més a més de forma amena i senzilla ha de ser l'hòstia, jejeje.

Fins ara després.

...
29 de juliol del 2008. Ja torno a ser aquí.

Un cop acabat us confirmo que les expectatives que em va generar s'han complert al 100%.
M'ha fet riure, he passat bones estones, he aprés nous conceptes sobre l'existencialisme, el relativisme, la inducció, la deducció, i uns quants més de grafia molt més compromesa. He gaudit i he fet gaudir a altres persones amb alguns dels acudits que es recullen en el llibre.

Que més se li pot demanat a un llibre...?
Bé, se'm passen pel cap altres coses però segur que són poíticament incorrectes. Així doncs, no us acoberdiu per el trasfons filosòfic que se'ns mostra en aquest llibre i endavant.

Fins aviat.

JORDI.