dilluns, 16 de juny del 2008

Un mon sense fi.

Ja hi som!

Per fi m'he decidit a encetar aquesta segona part dels Pilars de la Terra.
La decisió ha estat dura perquè, he de confessar que m'inspirava una certa recança la seva voluminositat i per allò del tòpic que diuen que "segones parts mai han estat bones".
La veritat, és que només he sentit bones crítiques que milloren a mesura que vas avançant en el llibre fins arribar al punt que no voldries que acabés mai.

Hi ha qui diu que fins i tot ha anat endarrerint la lectura de les últimes pàgines per a què durés més.
Hi ha qui diu que fins i tot s'ha comprat un faristol per fer més suportable el seu pes.
Hi ha qui diu que tot i que impressiona quan el veus, quant t'enganxa, es fa curt.

De moment intentaré afrontar-lo amb la més bona de les disposicions i valor que pugui reunir, una mica com quan t'has de llançar a la platja i l'aigua està ben gelada, jejeje.
Per cert algú sap si es pot fer alguna mena d'assegurança anti luxacions produïdes per aquesta mena de "totxos" literaris?

3 comentaris:

  1. Hola Jordi !

    Ja veig que la teva línea de lectures e inquietuds no coincideix amb la meva.
    No obstant, et recomano un llibre d'aventures, d'acció i thriller ben real anomenat " Vida i destí " del cronista rus al front soviètic Vasili Grossman.
    Una obra que m'ha fet gaudir. El pots trobar a la biblioteca de Palafrugell.

    Joan Soler.

    ResponElimina
  2. Hola!

    No he llegit aquest llibre. Vaig llegir el primer, i no es un llibre per tornar-lo a llegir. estava bé, però es feia llarg i no era pas molt emocionant, no hem tenia "enganxat". això ha fet que no hem tirés per llegir aquest.

    ResponElimina
  3. Crec que és un dels pocs llibres, sinó l’únic que l’he deixat sense acabar.
    Estic pràcticament a la meitat del llibre i, la veritat, no em sembla una història tan apassionant com per invertir-hi més temps havent-hi moltes altres novetats i curiositats que em cridem més l’atenció per aquest estiu.

    Sort que el vaig agafar en préstec de la biblioteca, sinó a hores d'ara potser m'enpenediria d’haver-me gastat els calerons, jejeje.

    En resum, n’esperava alguna cosa més. Què hi farem!

    ResponElimina