Salut internautes,
Quan ens aboquem a la lectura d'algun llibre que ens entusiasma, arriba aquell moment fatídic que gires la darrera plana i ensopegues amb una pàgina en blanc abans de tancar el llibre. És el punt i final. Normalment, tot seguit ens envaeix una sensació de complaença personal o de repudiament temporal pel que acabem de llegir. En aquest moment valores la possibilitat de fer una relectura més endavant, o pel contrari, qualifiques el llibre d'insípid, de poc rellevant i digne de ser oblidat ràpidament. En el millor dels casos el desem a la prestatgeria, a la secció dels llibres de "ni fu ni fa", o el destinem a omplir espais buits, o potser com a suport per altres llibres. De vegades pot acabar fent de falca per una tauleta baldera, de safata improvisada portadora d'aliments matutins a la nostra parella o ésser convertit en una arma llancívola, en cas de necessitat, contra algun dels nostres enemics.
Però aquests darrers exemples no es faran realitat (n'estic convençut) amb el llibre d'en Jaume Cabré. Recordo que quan vaig tancar la novel·la, fins i tot després de repassar les ressenyes finals dels personatges que s'esmenten en el llibre, em vaig quedar uns segons enyorant la colpidora història de l'Adrià Ardèvol (el protagonista) i em varen venir al cap dues paraules molt nítides i clares... "És boníssim".
Per mi les últimes pàgines de la novel·la han estat com una traca final de sensacions, de viatges en el temps, com si el meu cervell i el de l'Adrià Ardèvol es fusionessin en un de sol.
Diu l'escriptor que va trigar set anys en escriure aquesta novel·la, doncs pel que fa al resultat, pot estar tranquil i orgullós de la feina feta. Pels lectors l'espera que sortís publicat ha estat molt ben recompensada. Fins i tot m'atreviria a dir que aquesta novel·la recol·lectarà forces premis. De fet, des de que va arribar a les llibreries, ha estat un èxit de vendes constant.
El llibre, ja és una obra mestra i estic segur que la seva lectura no us deixarà indiferents.
El llibre, ja és una obra mestra i estic segur que la seva lectura no us deixarà indiferents.
Jordi
