Ja! més que " El cafè de la joventut perduda" podríem anomenar-lo " El llibre del temps perdut". Quin pal de llibre. No enganya. No aconsegueix situar-te en el bell París d'aquella època. La trama, no té una estructura continuista que et despertí el desitj de continuar llegint-lo. No té un final espectacular i la seva traducció, a sobre, és PÈSSIMA.Si aquest llibre ha aconseguit un gran èxit en altres països no serà per la seva literatura encisadora, més aviat respondrà a altres canons i operacions de marquètin que acompanyen al llibre.
Sort que al final, vaig aconseguir el llibre en préstec de la meva biblioteca de confiança i no vaig pagar els catorze euros que valia a la llibreria. En sentiria estafat.
Fins aviat,
JORDI
