El que ara us diré, respon a la més estricta i honesta opinió que com a lector lletraferit i administrador únic d'aquest bloc us vull expressar.
Quan en Josep Viñas, l'autor de "La sivella" es va posar en contacte amb mi per veure si podia llegir el seu llibre i fer una petita ressenya en aquest espai digital... de seguida li vaig dir que sí.
Coneixia el seu èxit a les comarques de Girona. Tenia curiositat per saber si el que llegiria seria una història bigarrada, cruel, dolorosa i difícil de digerir o si pel contrari... em trobaria amb un relat original, fresc i intents que fugiria d'idees preconcebudes.
El resultat és... que es decanta molt agradablement cap a la segona opció.
La sivella d'en Josep Viñas, per dir-ho ras i curt... és un bon llibre.
Se'ns presenta amb històries curtes -de dues o tres pàgines com a molt- inicialment aïllades, que es van entrellaçant amb diferents nexes d'unió. Aquí us en deixo alguns exemples:
El paisatge de la Costa Brava ens embolcalla al llarg de la novel·la com un perfum lleuger, amb traces d'aigua marina que ens aportarà la sal necessària fins a crear-nos una addicció de voler saber-ne més i més. Les situacions dels seus personatges -a priori quotidianes- es van enriquint amb matisos lleugerament eròtics, a voltes violents, a voltes innocents. Hom, els podria considerar a petites dosis, fins i tot punyents. I els personatges... distanciats aparentment... tampoc ho seran tant a mesura que aneu entrellucant en el llibre.
La cirereta la posa, com no podria ser d'una altra manera, un objecte brillant, rectangular, metàl·lic, encantador, sensual, desitjat, odiat, temut i provocador. La sivella.
Un llibre en definitiva que se'ns farà curt i àgil de llegir i amb el que gaudireu en petites dosis com qui va fent tastets d'un bon menú degustació.
Fins aviat,
Jordi
El paisatge de la Costa Brava ens embolcalla al llarg de la novel·la com un perfum lleuger, amb traces d'aigua marina que ens aportarà la sal necessària fins a crear-nos una addicció de voler saber-ne més i més. Les situacions dels seus personatges -a priori quotidianes- es van enriquint amb matisos lleugerament eròtics, a voltes violents, a voltes innocents. Hom, els podria considerar a petites dosis, fins i tot punyents. I els personatges... distanciats aparentment... tampoc ho seran tant a mesura que aneu entrellucant en el llibre.
La cirereta la posa, com no podria ser d'una altra manera, un objecte brillant, rectangular, metàl·lic, encantador, sensual, desitjat, odiat, temut i provocador. La sivella.
Un llibre en definitiva que se'ns farà curt i àgil de llegir i amb el que gaudireu en petites dosis com qui va fent tastets d'un bon menú degustació.
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada