"El pelegrinatge insòlit de Harold Fry", és un d'aquells llibres que et fan replantejar algunes qüestions que formen part de la nostra esfera més íntima i que sovint ens passen per alt en el tarannà atrafegat del dia a dia.
El llibre, a estones simpàtic, a estones profund i gairebé sempre entranyable, et crida l'atenció per la seva senzillesa. Esguarda una bellesa literària, que se'ns revela a cada paraula, a cada frase i fins a la última síl·laba de la darrera pàgina.
La història que ens planteja la Rachel Joyce, et va creant expectatives que van creixent a cada pas, a cada quilòmetre que recorre en Harold Fry en el seu peculiar pelegrinatge a peu des de Kingsbridge (Anglaterra) fins a Berwick-upon-Tweed (Escòcia).
Amb en Harold Fry, somriureu, empatitzareu, us enfrontareu a les vostres pors més íntimes, potser fins i tot, trobareu algun paral·lelisme en alguna tribulació de la vida del protagonista i algun moment concret de la vostra.
Sempre he pensat que una gran obra és aquella que en poques línies et captiva l'atenció i et manté expectant fins al final. Doncs bé, aquesta novel·la... ho és. Algú em va dir que les últimes 20 pàgines són les millors... és cert. De fet, si mai comenceu la seva lectura, val la pena que arribeu fins al final de la vostra travessia lectora sense defallir pel camí.
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada