dissabte, 28 d’abril del 2012

Lectura acabada - El mercader de Coia Valls

Salut internautes,
Després de la ressaca de Sant Jordi..., del Barça-Chelsea... i de la NO renovació del millor entrenador del món que ha tingut el Barça, Pep Guardiola, ara toca tornar a la normalitat del bloc; a les breus ressenyes sobre llibres, a l'intercanvi de comentaris entre blocaires i a les modestes, personals i subjectives opinions dels llibres llegits de qui us parla en aquest post.

Ha passat un més des de que em vaig deixar entusiasmar pels comentaris i les expectatives creades Jaume Miravall, mercader de la ciutat de Barcelona en el marc històric del segle XIV. Un segle en que la Corona Catalano-Aragonesa viu el seu màxim esplendor i que es reflecteix en una Barcelona prometedora per als negocis, però també en una Barcelona força cruel, amb esclaus, amb molta pobresa i misèria.
per un llibre que prometia força. Un llibre que està molt ben escrit amb una trama senzilla que ens parla de la superació personal de la família d'en

És curiós veure com la família d'en Jaume Miravall comparteix escenari amb una altra família que ens va impactar molt en un altre llibre ambientat a la mateixa època; em refereixo a la família d'en Bernat Estanyol protagonista de  "L'església del Mar". 

Els dos personatges guarden certes similituds. Tots dos procedeixen d'altres punts de Catalunya i s'estableixen a la Barcelona emmurallada del segle XIV. Tots dos tenen el mateix any (1320) com a punt de referència inicial. Tots dos tenen un fill acabat de néixer en aquesta època i els seus fills participen en una guerra, i també, les dues famílies tenen relacions amb la jueria que no són ben vistes per tothom.
Jo me'ls imagino convivint en el mateix escenari com si fossin coneguts, veïns, fins i tot podria haver passat que en algun moment intercanviessin paraules, salutacions o negocis entre ells. Això sí  cadascú amb la seva vida personal, però al cap i a la fi, personatges d'una mateixa època, d'una mateixa ciutat, d'un mateix barri que té com a telò de fons l'esglèsia del mar i la catedral de Barcelona.

Pel que fa al llibre de la Coia Valls, "El mercader", he de confessar que fins que no vaig arribar a la pàgina 234 no em va despertar la curiositat per la trama. Fins aquest moment, el llibre és amè, es deixa llegir i la història flueix de forma natural com l'aigua mateixa. A partir d'aquesta plana, el llibre agafa més ritme i la lectura esdevé més engrescadora, sobretot per aquells lectors que, com jo, busquen més acció, més inquietuds i més passió en les novel·les. Potser això últim, és el que li he notat a faltar. Crec que els moments romàntics si no van acompanyats d'un cert erotisme engrescador, fan que la novel·la no ens acabi d'enganxar del tot. De la mateixa manera que els moments cruels que viuen els personatges han d'estar dotats d'un realisme, d'una certa cruesa que faci corprendre i aflorar sentiments al lector sense arribar a ser una sagnia desmesurada sense solta ni volta. 

En fi, el llibre esta bé, però una mica més de salsa picant no li hagués fet cap mal.

Fins aviat,
Jordi

1 comentari:

  1. Recomanat i ressenyat, molt bé. Em quedo amb dubtes, perquè no puc més que estar d'acord amb el que reclames al final. Personalment no sóc massa amant de temes històrics, quan en llegeixo m'agrada que la trama atrapi, i hi ha veritables mestres en aconseguir això. Vaig veure el llibre aquest Sant Jordi, però de moment tinc molta feina i no el vaig portar a casa. Amb aquest comentari teu potser esperaré una mica més de temps.

    ResponElimina