dilluns, 21 d’abril de 2014

La Metamorfosi de Frank Kafka o l'aperitiu d'aquest Sant Jordi.

Salut internautes,

Després de llegir "Els Miserables de Victor Hugo", em venia ganes de trencar una mica amb les lectures convencionals, reprendre algun vell clàssic literari i dedicar-me uns dies a la lectura d'alguna novel·la curta, d'aquelles que gairebé resulta indispensable haver llegit alguna vegada per tenir una visió una mica més complerta de l'univers literari.

La Metamorfosi de Frank Kafka, és l'única novel·la considerada acabada d'aquest mític escriptor.
No sabia ben bé què em trobaria. Fins ara mai havia agafat cap escrit d'en Kafka i tenia una certa curiositat per descobrir allò que és "Kafkià" i que tantes vegades utilitzem com adjectiu en les nostres converses, potser, sense saber el que significa realment.
En poc més de seixanta pagines que té "La Metamorfosi" hi he trobat: un ritme angoixant, un ambient opressiu que com a lector desitges que s'acabi ben aviat com si es tractés d'un malson i que en pocs minuts s'acabarà quan tot d'una ens despertem sobresaltats, una sensació de culpabilitat barrejada amb l'acceptació de la transformació en insecte que pateix el personatge principal, una situació irracional passada pel sedàs del raciocini, un humor latent que només es fa evident a petites pinzellades i una ficció creativa, imaginativa que s'escapa als paràmetres standeritzats de la literatura convencional.

Però potser en aquesta novel·la del que en el fons estem parlant és de com una societat autoritària i burocràtica tracta als seus individus diferents, o de la incomprensió que viuen els que pateixen una malaltia crònica irreversible per part de la societat i de com malgrat tot, la vida continua i s'ha acaba imposant a totes les adversitats. O potser, estem parlant de com algunes persones actuen egoistament amb aquelles altres que els hi proporcionen una vida acomodada mentre gaudeixen de salut i que quan aquestes persones benefactores pateixen penúries o malalties, deixen de ser útils, són abandonades pels seus familiars, amics o coneguts fins que s'acaben morint.

Segurament, cadascú de nosaltres hi trobarà un sentit i una interpretació diferent en aquesta novel·la que sens dubte recordareu al llarg del temps, i  que ens mostra l'essència d'allò que vol dir ser kafkià. 

Fins aviat,
Jordi

1 comentari:

  1. Sens dubte no és una obra que deixi indiferent. La vaig llegir fa molts anys i, pel que recordo, la sensació que em va deixar és la mateixa que t'ha quedat a tu, tot el que dius ho firmaria. Bé, el tema de la interpretació ja és una cosa més complicada, però les sensacions són les mateixes. Dur i angoixant. Llegir Kafka no és cap ximpleria.

    ResponElimina