dimarts, 1 d’octubre de 2013

Stoner de John Williams (traduït per Albert Torrescasana)

Salut internautes,

Déu! no us podeu imaginar com he odiat el personatge de William Stoner.
La primera part del llibre em va atrapar per la senzillesa humil de la trama que ens planteja l'autor de la novel·la. Després, quan William Stoner, descobreix la seva passió inexorable, gairebé religiosa per la literatura, comença una vida que alguns lectors la  descriurien com heroica, altres dirien que és la vida clàssica d'un perdedor, altres la definirien com la vida d'un lluitador incansable, perseverant amb les seves idees i uns altres com jo, opinem que és la vida d'una persona marcada per l'abúlia, és a dir, la vida d'un home que ha perdut o se li ha afeblit considerablement la força de voluntat i es incapaç de reaccionar.

M'he passat gran part del llibre desitjant que el personatge agafés les regnes de la seva vida i que es desempallegués de prejudicis i lligams socials per aconseguir ser una mica més lliure, més feliç d'acord amb la seva pròpia concepció de la vida; però no. No ha estat possible.

Dit això, l'autor aconsegueix que aquesta vida grisa, tediosa del personatge t'atregui simplement per la seva forma d'escriure. Com diu el mateix traductor de la novel·la, l'Albert Torrescasana: "La clau de l’èxit resideix en l'honestedat i la noblesa amb què escriu, lluny de la pretensió i del virtuosisme. És una literatura que neix del pur plaer d'escriure, que atrapa amb aquella màgia que t'empeny a continuar llegint, i que, sense entretenir-se en descripcions enfarfegoses, ofereix escenes commovedores i apassionants, amb un rerefons de solitud i de conflicte intern perpetu".

Per acabar, crec que seria just proclamar als quatre vents, que gran part de l'èxit de la novel·la es deu a la traducció, precisa i rica en matisos, que fa l'Albert Torrescasana, sense la qual el lectors, no haguéssim copsat les lluites interiors que manté en William Stoner fins al final de la seva vida. 

Fins aviat,
Jordi

1 comentari:

  1. perquè no em diguis que has fet tard... Al bloc tornem a jugar!

    ResponElimina