dimecres, 26 de gener de 2011

El cementiri de Praga - Umberto Eco - (Primeres pàgines)

Salut internautes,

Crec que és dels pocs llibres que he començat dues vegades. 
Les primeres pàgines em van impactar tant que no volia perdre'm per res del món el fil de la trama que se n'anava entortolligant. Així, quan portava unes 140 pàgines llegides a batzegades, vaig decidir tornar al principi del llibre i fer una lectura més continuada per no perdre'm cap detall del que anava succeïnt.

D'Umberto Eco se n'han dit moltes coses i pot agradar més o menys, però del que no tinc cap dubte és que estem davant d'una gran escriptor i que és capaç de fer bona literatura amb els personatges més odiosos que ens puguem imaginar. Aquest és el cas d'en "Simonini" (protagonista del llibre) que deixa ben retratats a un bon grapat de col·lectius, ja siguin jesuïtes, comunistes, jueus, franc-maçons,  francesos, italians, alemanys, i una bona colla més de "grups".

Pel que fa al llibre, pel que porto llegit, puc dir que arrenca amb un plantejament força atrevit pel que estem acostumats els lectors. Umberto Eco juga amb la doble personalitat del personatge principal, s'endinsa en el món de les falsedats que formen part de la història de la humanitat i penetra en el terreny de les grans teories conspiratòries mundials. En fi! com veieu, un llibre al que no li falten ingredients per deixar petjada dins dels més venuts.

Un apunt final, des de que va sortir la primera edició en català el novembre del 2010 de "El Cementiri de Praga", ja s'han fet quatre edicions més. És a dir, en dos mesos ja n'ha assolit la cinquena. Això em transmet bones vibracions de cara a l'èxit d'aquesta novel·la. Ja ho veurem!

Us deixo el vídeo de l'entrevista amb Manuel Fuentes que li van fer a "El matí de Catalunya Ràdio" el passat 16  de desembre. Que vagi de gust!
Fins aviat,
Jordi.

4 comentaris:

  1. Caram! com aquelles pelis que quan la veus per segona vegada l'entens molt millor i veus com havies passat per alt molts detalls rellevants

    ResponElimina
  2. Doncs jo, la veritat, l'estic acabant i no m'ha agradat gaire. És un llibre que no m'ha aportat cap novetat i se m'ha fet avorrit en molts capítols. Només salvo les acurades descripcions dels àpats del protagonista, dignes d'un Ferran Adrià del segle XIX.

    ResponElimina
  3. jo crec que la traducció no es mol bona.

    ara estic llencin la caiguda dels gegants y no es tan complicat de llechir

    ResponElimina