Aquell dia et vaig cloure els ulls.
Feies el pas a una nova vida que s'obria al teu davant.
Enrere quedaven velles partitures de cançons que mai no vas oblidar.
Melodies de tavernes, de sentiments catalans, cançons engrescadores
en altres llengües com la dels nostres cosins germans.
Records de carrers humits amb un vestit llarg i blanc,
amb la cara plena de felicitat d'una donzella acabada de casar.
Dies difícils rere el teler. D'hores inacabables i setmanes sense descans.
Tenies tres fills per alimentar i una colla de germans que passaven fam.
Preciosa, delicada, mai vas perdre les ganes de lluitar.
Et recordo cantant amb les teves amistats de la coral.
Asseguda al sofà, rient amb els personatges d'un edifici
ple de veïns i de passavolants.
Sovint amb unes boles de ferro a les mans.
I després, fent-la petar tot bevent una tisana
envoltada de senyores grans.
I tu, cantant, estenen la roba o cuinant a l'escola
per centenars de boques, petites i grans.
O viatjant amunt i avall
per terres alemanyes o poblets de l'Anoia.
Sense poder estar al costat del teu fill
que se'n va anar a viure a l'Empordà.
Amb ell, compartíeu un dolorós silenci, autoimposat
per la tranquil·litat d'uns infants que es feien grans,
sense poder gaudir-los al teu costat.
Tan sols... quan eren petits o els dies de Nadal
els podies abraçar i petonejar per uns instants.
Després se'n tornaven a l'Empordà
i tu i jo conservàvem el record congelat
d'aquell dia, d'any rere any, tan anhelat,
viscut al carrer d'un barri del Baix Llobregat.
El temps i l'atzar va fer que abans de marxar
tinguéssim uns anys plens de felicitat
i que veiessis el teu fill al costat
d'aquell, que amb bogeria, us va estimar.
Van tornar les abraçades, les visites i les cançons
al porxo d'una llar que acollia
a pares, fills o nets que mai no us cansàveu,
de tenir-los quan més a prop, millor.
Dies radiants que una malaltia,
al cap de poc, va ofegar.
Tots els records s'esborraven,
excepte, les cançons de la coral.
Fins que va arribar la nit
que tot es va enfosquir
i et vaig cloure els ulls,
que sempre ens havien il·luminat.
Deixaves enrere vells somnis
i una vida, que malgrat tot,
vas viure amb molts, molts,
moments plens de felicitat.
I ara, des de la distància
en aquest lloc que no podem arribar
et sentim com mai al nostre voltant.
I ens retornen a la memòria les belles cançons
que ens cantaves apreses amb la coral.
Gràcies per tot allò que ens vas ensenyar
i per mostrar-nos la força que s'amaga
darrere de les dificultats.
Saps que t'estimem i sempre t'hem estimat.
Un fort petó i una immensa abraçada
del que tu ja saps.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada