Salut internautes,
Stieg Larsson un dels escriptors de més èxit de les darreres dècades, va morir sense poder veure la seva trilogia publicada i sense poder gaudir del fet de vendre més de vuitanta milions de llibres arreu del món. El seu infart sobtat i l'absència de testament van ocasionar tota una cadena de litigis per gestionar aquesta gran fortuna pòstuma, generada pels drets d'autor de les vendes de la Saga Millenium.
Per una banda, la seva dona Eva Gabrielsson, amb qui l'Stieg Larsson va conviure més de trenta-dos anys sense haver-s'hi casat. I per altra part, el pare i el germà en qualitat d'hereus legítims segons les lleis de Suècia. Però el tema econòmic no va ser l'única desavinença. Poc abans de la seva mort, l'escriptor va deixar un manuscrit inacabat del quart volum de la saga Millenium. La seva viuda defensava que no s'havia d'editar cap continuació a la trilogia ja publicada. Els familiars opinaven que a partir dels darrers apunts en vida de l'Stieg Larsson es podia desencadenar una nova trama i donar cabuda a una quarta obra, que fos fidel a l'estil i a la personalitat del personatges creats en vida per l'escriptor.
Sigui com sigui, aquest polèmic quart volum, ha sortit a la llum amb moltes expectatives per tots aquells lectors que vam quedar atrapats en la saga Millenium formada pels tres llibres predecessors: "Els homes que no estimaven les dones", "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", "La reina al palau dels corrents d'aire".
David Lagercrantz, ha estat l'escriptor que ha recollit el repte de continuar la trilogia Millenium. Era una tasca difícil. S'enfrontava a dos personatges amb molt de caràcter com la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist i al mateix temps, l'escriptor, havia de sentir-se el llibre com a seu. Calia evitar de totes totes que es convertís en una imitació plagiada de la forma d'escriure del gran novel·lista Stieg Larsonn i ho ha aconseguit (un punt a favor).
Diuen que l'acció en aquesta novel·la triga una mica en arribar, si és així... no es troba a faltar. La tensió es manté des de bon començament, i quan arriba el primer assassinat, és com la cirereta que culmina el pastís que hem anat coent lentament al forn, a poc a poc i a baixa temperatura (un altre punt a favor).
La temàtica de plena actualitat com el món dels hackers i el tràfic il·legal de la informació confidencial a nivell internacional que afecta als serveis d'intel·ligència més prestigiosos del món convertiran aquest llibre probablement com un dels llibres més venuts d'aquest any (darrer punt a favor i conclusió).
Fins aviat,
Jordi
Seguiré defensant fins la mort que la saga Millennium és una de les més sobrevalorades de la història de la literatura, i que el seu volum de palla és intolerable. Per això no tinc cap pressa per llegir aquesta quarta entrega, tot i que segur que, quan deixi de parlar-se'n, me l'acabaré llegint. No deixa de sorprendre'm que lectors tan àvids parleu bé d'aquests llibres, però hi ha gustos per tot, és clar.
ResponEliminaSuposo que el llegiré, però no tinc pressa, quan un llibre té tanta història comercial i guerra d'interessos...
ResponEliminaSuposo que el llegiré, però no tinc pressa, quan un llibre té tanta història comercial i guerra d'interessos...
ResponElimina