El Silenci de les vinyes de la Gisela Pou

Salut internautes,

Heu sentit a parlar del maridatge entre literatura i enologia? o entre viticultura i lectocultura? És a dir, del fet d'ajuntar en un mateix moment dos grans plaers, com seria: saborejar un bon vi o un bon cava amb la lectura d'un bon llibre o un fragment narratiu.

Doncs bé, cap a finals de juliol vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un maridatge entre aquestes dues disciplines. Va ser... com ho diuen... "una experiència religiosa!". Era una jugada a tres bandes. Primer escoltàvem un fragment narratiu, meravellosament interpretat per l'actriu Olga Cercós. Després en Jordi Grau, un reconegut i expert enòleg a nivell internacional, ens explicava les propietats organolèptiques dels vins que acte seguit (els assistents) tastàvem com si fóssim "tots uns professionals". I en tercer lloc, en Miquel Martin, el famós escriptor prolífic, autor de llibres tan enriquidors (literàriament parlant) com "Cabells de Medusa" o "Dictadors de butxaca", ens feia una connexió entre el fragment narratiu i el vi que havíem tastat. Una experiència innovadora i d'allò més divertida, entre moltes altres coses.

Podríem dir que es tractava d'associar aquelles impressions que ens transmetia el text proposat, amb les propietats d'un determinat de vi. Així, associàvem un vi fresc, jove i atrevit amb un text que ens abocava a aquestes sensacions personals. O un cava brut nature, ben estructurat, amb solera, gran reserva, amb un personatge que se li intuïa maduresa, seguretat, personalitat i tradició; per posar-vos dos exemples.

I què hi té a veure aquesta mena de maridatge que us he explicat amb "El silenci de les vinyes"? Doncs que alguna cosa de similar a tot això (salvant les distàncies) ho podreu trobar en la novel·la que estic llegint de la Gisela Pou.

Ara per ara, en aquest llibre hi he trobat: vinyes, vins, caves, intrigues, accidents, odis, passions, ambició, cultura, saviesa, tradició, compassió, empatia, erotisme, rebel·lies, secrets, silencis que clamen ser trencats i un possible assassinat. Tot això, ambientat en indrets i cellers fàcilment identificables que els podríem ubicar per la regió vinícola del Penedès.

En fi, el llibre promet ser una gran novel·la i estic segur que la mateixa història que ens explica la Gisela Pou podria funcionar igual de bé en moltes altres zones productores de vins i caves de molt prestigi al nostre país, com podrien ser la DO de l'Empordà, la DO del Priorat, o la DO del Montsant, per citar algunes regions vinícoles de renom que em vénen al cap en aquests moments.

Fins aviat,
Jordi