diumenge, 25 d’octubre de 2009

"Olor de colònia" de la Sílvia Alcàntara

(...) Quan aquell homenot la va atrapar, per poder-li prendre el nen, l'hi va haver d'arrencar amb una tibada, amb tant mala sort, que ella va caure i va picar de cara amb una pedra cantelluda mentre quedava inconscient. Quan va tornar en si, la tia li va explicar que la boca la hi havien cosit amb tots els treballs, però que l'ull no l'havien pogut salvar. I es posà l'índex als llavis: sst, calla; no ho espatllis tot, ara; pots estar contenta; encara hem salvat l'honra. I amb la boca mal cosida, sense ull, sense fill i amb tota l'honra, se'n tornaren cap a casa.(...)

Salut, internautes:

Aquesta vegada us he volgut transquiure un fragment, triat una mica a la babalà del llibre de la Sílvia Alcàntara. Aquest llibre, sense tenir una màrqueting espectacular, ha aconseguit a través del boca - orella un creixent èxit de vendes que molts pocs llibres han aconseguit a casa nostra.

"Olor de colònia" aconsegueix transportar-te a un món i a una forma de vida que es situa al bell mig d'una colònia tèxtil cap als anys 50. La història t'atrapa, t'involucra i et torna a atrapar fins al final del llibre, amb un estil narratiu que transforma cada pàgina de la novel·la en una petita obra d'art farcida de belles figures literàries.

En el "post" anterior us vaig deixar amb l'escriptora i el seu llibre. En aquesta ocasió, us deixo amb un seguit de diapositives de la "colònia tèxtil de Can Vidal" de Puig-Reig al Berguedà; que és a on m'imagino que podria transcórrer aquesta novel·la i les vivències de joveneta, de la mateixa escriptora.

Fins aviat,

Jordi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada