Lang Lang en una història al revers.

 

Experimentant amb la literatura.

Benvolguts, benvolgudes,

L'altre dia, en el monogràfic de finals impartit magistralment per la Cristina Garcia Molina, ens va proposar fer un exercici de relat a l'inrevés, emmirallant-nos en el conte "La esposa en reversa" de Stephen Dixon. La inspiració va venir tot escoltant el gran pianista Lang Lang. Vaig imaginar  un relat circular d'un moment de la seva atrafegada vida. Diu així:

En Lang Lang

Els aplaudiments són ensordidors. El Royal Albert Hall està ple a vessar. Tot és fosc fins que de cop, els tretze focus laterals, un a un, es van obrint i projecten una llum blava, melosa, en el punt exacte on hi ha piano. És el tercer bis d’en Lang Lang. Els dits del pianista acaricien una vegada i altra les tecles d’un majestuós Steinway D-274. Els acords son sublims, les notes perfectes i la melodia ens insinua un món de fantasia i glamur. El públic no en té prou. En vol més. En Lang Lang surt per segona vegada, aquesta vegada interpreta en menys d’un minut la Dansa ritual del foc. Tot és fosc. Els aplaudiments son ensordidors. En Lang Lang és victorejat llargament. Fa un primer bis. Escull un remix que deixa clavats als espectadors a les butaques. Els aplaudiments semblen no acabar mai. En Lang Lang dona per acabat el concert de piano després de noranta minuts sense parar on tots els sentiments s’han unificat en un de sol, el del pianista. A la cua per entrar al Royal Albert Hall, hi ha grans figures de l’espectacle ansioses per ocupar el seu lloc, reservat, de l’amfiteatre. A simple vista es pot veure al President Barack Obama i senyora, en Will Smith, l’Antonio Banderas, Keanu Reeves, Morgan Freeman, en Tom Hanks i desenes de desenes de celebreties més. En Lang Lang arriba tard al concert. Un accident a la carretera l’ha fet endarrerir. Té per costum no sopar massa el dia bans. La mare, la senyora Liu insisteix que ha de tastar el patís de poma que li ha preparat per sopar. En Lang Lang visita la mare que s’ha traslladat a viure al barri londinenc de South Kensington. El vol transoceànic l’ha deixat baldat. La companyia aèria anuncia que l’avió porta un endarreriment de tres hores. Repassa les partitures per enèsima vegada. Maleeix el taxista que l’ha portat de l’hotel Arts a l’aeroport Josep Tarradellas. Té el temps just per no perdre l’avió. El mànager es presenta sense avisar, a l’habitació. Li diu que no té temps per descansar, que en pocs minuts ha de fer els maletes i viatjar cap a Londres. En Lang Lang pensa que es massa aviat per viatjar a Anglaterra. No para de fer concerts. El seu representant li fa saber tots els compromisos adquirits un cop enllesteixi el del Palau de la música Catalana de Barcelona. Ha fet tres bisos. Comença el concert. La sala és plena a besar. Els aplaudiments son ensordidors.

Fins aviat,

Jordi