dimarts, 2 d’octubre de 2018

Demà tindrem sort - Núria Martí Constans

Salut internautes,

"Demà tindrem sort", és la història que ens agradaria escoltar dels nostres pares i avis. 
És el testimoni directe d'uns anys que encara no s'han esborrat del tot de la nostra memòria col·lectiva. Malgrat, el pacte de silenci que, sense preveure-ho, es va autoimposar la gent gran del nostre voltant. 

La Núria Martí, ens presenta una novel·la plena d'optimisme. Sense caure en situacions melodramàtiques de llàgrima fàcil, tan recurrents en altres llibres que tracten (de forma més o menys directa) els darrers anys de la guerra civil.

Però el que ens agradarà més de la història de Juan Pacheco, és que està farcida de moments cruels i tendres a la vegada, que no ens deixaran indiferents. Alguns d'aquests moments històrics, els hem pogut escoltar dels nostres majors. D'altres - els més recents- els vam viure el passat dia 1 d'octubre una bona part dels catalans.

Com diu el protagonista, totes les guerres s'assemblen. Però el que és ben cert és que els refugiats, vinguin d'on vinguin, necessiten trobar la pau i deixar enrrere un infern carregat de dolor i agres sentiments. Tot i això, la mirada clara, espontània, alegra, d'un nen de vuit anys (encara que creixi entre pàgines) es fa present en tota la novel·la. I és per això mateix, que ens enganxa fins al final.

No ens cansarem de lluitar contra la barbàrie d'una gent que vol sotmetre per la força del poder o de les armes, a altres persones que pensen, senten i s'expressen diferent. Utilitzant fins a límits insostenibles la repressió i la humiliació contra els seus iguals.

Juan Pacheco, la seva mare, el seu pare i el seu germà són un exemple de supervivència que no caurà en l'oblit. Gràcies en bona part a la història que ens ha deixat escrita magistralment la Núria Martí Constans.

Fins aviat,
Jordi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada