dilluns, 3 de setembre de 2018

La Pura i la Ramoneta per Jordi Policarp

Salut internautes,

Vet aquí un diàleg enxampat d'amagatotis entre dues bones amigues. O potser és del tot inventat -aflorat- de la meva collita?

La Pura i la Ramoneta
Són dos quart de vuit del vespre del diumenge 26 d'agost d'enguany. Com cada dia les campanes criden a missa de vuit a Sant Esteve de les Roures de Baix.  La Pura mira el rellotge neguitosa. Treu el cap per la finestra. El carrer desert no dona senyals de vida de la Ramoneta.

—On s'haurà ficat aquell pendó de dona?  Com sempre arriba tard. És clar no m'estranya amb els quilos de cremes que es posa a la cara... Guaita-la! Per allà ve tota empolainada. Es deu pensar que encara té trenta anys.  
Hola Ramoneta. Carai! que guapa vas! Trobo que avui llueixes especialment. No ho sé, però potser és aquest moreno” de la Costa Brava que t'ha agafat a la cara...

—Gràcies Pura, maca. Tu també fas molt de goig! Què, som-hi? Diuen que avui comença un nou mossèn de vint-i-vuit anys que és un bombonet de sucre. M'han dit, que es nota que va al gimnàs i que quan es posa d'esquena fa sospirar a les feligreses.

—Ramoneta, no canviaràs mai! Però si a la teva edat podries fer-li d'àvia i tot! Va! passa!

Tres quarts de vuit. El repic de campanes, ara més accelerat, es tornar a sentir.

—Un moment, Ramoneta. Potser que agafi una jaqueteta. He sentit per la “tele” que avui farà una mica de tramuntana i la temperatura baixarà fins els vint-i-sis graus.

—Fes, fes, Pura. Però no triguis.

Com cada vespre la Pura i la Ramoneta enfilen la pujada de Sant Magí de camí a l'església agafadetes del bracet per no caure.
En arribar a dins:

—Has vist... com s'ha engreixat la Francisqueta de Cal Sabater? Però si sembla a punt de rebentar! Sort que nosaltres mantenim el nostre tipet. Fixa't, aquesta faldilla prisada de floretes que porto és una talla 54.

—Ah, si Pura. Ja ho veig. Però si estàs feta una col·legiala! Què peses ara? Setanta-vuit? Setanta-nou? Quant t'he vist, de seguida t'ho he notat. Aquesta dieta de l'albergínia que has començat fa quatre setmanes, t'ha anat molt bé.

—Gràcies Ramoneta! I què me'n dius del Tonet, el nano del flequer? Saps que es va divorciar d'aquella “estirada” que tenia per dona? Ja saps qui vull dir. Aquella que cada dos per tres feia espetegar les dents amb els llavis...

—Vols dir... la mateixa dona que posava la dentadura en un got amb aigua i llimona, cada nit, a sobre de la tauleta, abans d'anar a dormir?

—Sí, Ramoneta sí. Sort que nosaltres som ànimes senzilles que no tenim cap taca que se'ns pugui criticar.

—No ho sé Ramoneta, no ho sé. Si et dic el que m'estava imaginant quan he vist el bombonet de sucre... Crec que mullaríem tot el terra de l'església i tothom sentiria el xipixap que faríem al caminar quan anéssim a rebre –lliures  de pecat- la sagrada forma de Déu, Nostre Senyor.


Fins aviat,
Jordi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada