dimecres, 15 d’agost de 2018

Literatura des del minut zero II - Vista Privilegiada per Jordi Policarp



Salut internautes, 


De vegades em venen atacs d'angoixa. Necessito esbargir-me, sortir de la rutina del dia a dia. He provat de tot. Llegir, escriure, veure la televisió, fer mots encreuats... fins i tot he arribat a fer-me trampes al solitari. Diuen que l'edat et porta a veure les coses d'una altra manera. Que amb els anys, el que mai havies pensat que faries... de cop i volta, ho fas, et distreu i t'agrada. És clar que en la meva situació... més aviat és caixa o faixa.

La meva “suite” fa sis metres quadrats per dos i mig d'alçada. Té una magnífica finestra de quaranta per quaranta centímetres. No tinc calefacció ni aire condicionat. Això sí, disposo d'una magnífica peça niquelada de color blanc, sense tapa, per fer les meves necessitats, molt pràctica de netejar i accessible des de qualsevol punt de l'habitació. Una pica minimalista completa la zona d'higiene personal. Els mobles, sense ser del tot sofisticats, desprenen un aire de lleugeresa i simplicitat molt d'acord amb les línies pures, estilitzades, sense manca d'ornamentació, pròpies, de la corrent estètica noucentista i pragmàtica de la decoració.

La meva obsessió? Observar a través de la finestra. Més que una obsessió és una devoció. El que veig fora m'agrada. M'entusiasma i em diverteix cada vegada més. En general, la gent corre atrafegada amb cara de pomes agres durant el dia. De nit, els que s'atreveixen a passar per aquí davant, ho fan a un ritme més aviat a allegro, tirant més a presto que andante.

No fa gaire vaig poder veure, des de la meva tribuna, l'apunyalament d'un jove per part d'un grup d'addictes al cànnabis. L'olor de la sang fresca em feia venir salivera. Quins records! Llàstima que encara em quedin quinze anys per sortir en llibertat. Mentrestant, m'hauré de conformar en animar i aplaudir des d'aquí.

***
Nota: El fragment de carta que acabem de llegir, correspon al llegat literari -en forma de memòries- que un personatge il·lustre va cedir al museu necrològic de les atrocitats de Melbourne (Florida). O potser... no.

2 comentaris: