dissabte, 27 de gener del 2018

Origen - Dan Brown

 Salut internautes,


He llegit forces comentaris de la darrera obra de l'escriptor Dan Brown - Orígen. El primer que he constatat, és que la gran majoria de crítiques negatives a la darrera obra d'en Dan Brown, provenen d'alguns autoanomenats crítics literaris que es deixen portar, abans, per la seva catalanofòbia que per la qualitat intríseca de la novel·la. Una obra que per cert, ha triomfat a la gran majoria de ciutats i països on s'ha publicat.

A casa nostra -Origen- ha respòs a les expectatives de molts lectors. Pot agradar més o menys, però el que és indubtable és que Catalunya i la marca Barcelona, han captivat des de sempre, a persones molt rellevants de la societat que ens envolta. Els catalans, hem estat capaços -amb la nostra manera de ser- d'assolir els més alts nivells d'excel·lència en la majora de les disciplines culturals, artístiques, filosòfiques, industrials, científiques, turístiques i tecnològiques per posar alguns exemples. Per tant, no és estrany que aquest prolífic escriptor de primer nivell, hagi ambientat la seva novel·la a una de les ciutats més internacionals, atractives i acollidores com és Barcelona. Tinc la sensació que els catalans vivim, encara, una mica d'esquena a la gran bellesa del nostre paisatge urbà i territorial i, que se'ns escolen entre els dits, homenots de gran vàlua intel·lectual, els quals, cerquen fora del nostre país el reconeixement que aquí no troben.
Potser - i dic només potser - hauríem de pecar una miqueta més d'orgull i menys de modèstia tots plegats. Per això, hem de continuar enamorant a tot el món aprofitant, l'impuls i la popularitat que ens ha brindat el procés. Us imagineu el que podríem arribar a fer si l'ànima de Catalunya (allò que des de temps immemorials ens ha fet diferents com a poble) pogués descansar en el seu propi cos -en el seu propi estat- enlloc d'ambular com una ànima errant entre dos cultures colonitzadores i centralitzadores? Jo sí. Benvinguts siguin tots els Dan Brown del món.


Però no vull acomiadar-me sense parlar una mica del llibre. 
Una de les coses que m'atrau d'aquest autor, és la seva capacitat de mantenir el suspens al llarg de més de cent pàgines (per exemple) sense que ens adonem. Brown, domina a la perfecció el "tempus" de l'acció i del misteri i és un mestre en la narrativa de la descripció. Aconsegueix projectar imatges, que no veiem amb els ulls, però que apareixen davant nostre amb tota la seva majestuositat i nitidesa. Fa fàcil, el que sembla difícil, sense que el relat grinyoli. I en aquesta novel·la, respon de manera molt brillant, a dues preguntes que sempre s'ha fet la humanitat. D'on venim? i A on anem?

Brown, no decep. No es deixa influenciar. Diu les coses pel seu nom de forma elegant. Sense amagar el que és evident a la llum de tothom, per molt que alguns ho intentin, vulguin, s'esforcin i neguin... la realitat. Continuarem sent com som. Venim de molt lluny i molt lluny arribarem.

Fins aviat,
Jordi

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada