dilluns, 18 de desembre de 2017

Proses reposades de Miquel Martín

Salut internautes,

Proses reposades és el llibre que tots voldríem tenir a la nostra biblioteca. És el llibre que ens ve molt de gust quan arribem a casa després d'una dia complicat i tenim una estona per estar tranquils en la nostra intimitat. És el llibre perfecte per llegir quan anem en tren, en  metro o ens escapem de la feina a mig matí per fer un petit esmorzar i necessitem carregar piles abans de continuar amb empenta la tasca que ens espera.

Llegir Miquel Martín, en una tarda de diumenge acompanyats d'un gran vi, no és que sigui un plaer, és arribar a tocar el cel a cavall de la seva prosa depurada. Envoltats de paraules que espurnegen per elles mateixes, però encalçades magistralment, fluidament en els diferents relats de l'autor que configuren aquest llibre, mostren en el seu conjunt un univers que sabem que hi és, que el tenim a tocar, però que malgrat la seva majestuositat, sovint, el deixem de banda i ens oblidem d'ell.

Diu l'autor en un dels seus escrits:
"Puc estar-me de moltes coses, coses que per part dels altres semblen imprescindibles. De fet, en prescindeixo sense cap esforç, a canvi de llegir llibres i tastar vins. Les dues activitats, a més a més, es combinen de meravella, es realcen l'una a l'altra. Ambdues demanen temps, paciència, sensibilitat"

L'entenc perfectament. Aquest cerimonial, forma part d'un dels plaers més grans que un amant de les dues disciplines pot experimentar.

Llegir proses reposades, és encetar un llarg recorregut de plaer que el podríem fer a bord de l'Exprés d'Orient, no tan pels seus misteris sinó per la comoditat, luxe i plaer que ens acompanya la literatura en majúscules que esgrimeix en Miquel Martín, sense ostentacions, de forma planera i entranyable que no voldries que s'acabés mai.

Fins aviat,
Jordi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada