dilluns, 3 d’octubre de 2016

Les desventures del jove Werther - JW Goethe

Salut internautes,

Per si de cas algun professor de literatura llegeix aquest, que post vagi per endavant, que amb aquesta ressenya no pretenc fer un anàlisi acadèmic del llibre ni fer una glossa de la importància cabdal que va significar la seva publicació (cap el 1774) en el corrent del romanticisme literari. Tan sols, vull deixar constància d'algunes impressions que m'ha provocat la seva lectura, i d'algunes curiositats que envolten al seu escriptor en Johann Wolfgang von Goethe.

D'entrada dir-vos que:
El títol original Die Leiden des jungen Werthers el podeu trobar traduït al català com Els sofriments del jove Werther  i en castellà com Las penas del joven Werther. Coses de la llengua i la seva lliure adaptació.


De segones continuar dient que:
Com ha quedat demostrat al llarg de la història, grans obres literàries han estat farcides d'experiències traumàtiques, personals, que han actuat com a valuoses fonts d'inspiració en una novel·la.
Tan és així, que el llibre semiautobiogràfic Les desventures del jove Werther , que Goethe va escriure amb només 24 anys, tracta de les tribulacions amoroses viscudes pel seu autor. Fins i tot, el desenllaç de la novel·la, va ser patit a la vida real per a un dels seus grans amics (per no dir l'únic amic) que tenia Goethe.
L'èxit brutal que va assolir aquest llibre, convertit en mite universal, no va ser valorat en tota la seva plenitud pel seu propi escriptor, puix que molts joves de finals del segle XVIII es van veure empesos al suïcidi com a conseqüència de les desventures amoroses que sofria el protagonista de la novel·la. Goethe, va arribar a dir que el fantasma de Werther era més venjatiu que si hagués estat el d'un germà a qui hagués assassinat.


Un altre mite són els poemes èpics d'Ossian. Proclamats al segle XVIII com la versió celta d'escriptors de l'antiguitat clàssica com ara Homer. Els poemes idolatrats per Goethe, van arribar a influir internacionalment a grans escriptors d'aquella època.
James Macpherson, sostenia que aquests poemes havien estat recuperats casualment per ell, i que ell, els havia traduït de les antigues fonts gaelico-escoceses a l'anglès, per fer-los més assequibles a la societat lectora.
La mentida sobre la troballa que va sostenir Macpherson fins a límits irracionals, sembla que quedà demostrada cap a l'any 1952 per Derik Thomson; que va concloure que el que havia fet Macpherson, era recollir balades gaelico-escoceses que s'havien conservat en la tradició oral, emprant escrivans per a registrar-les i examinar manuscrits. Després, alterava els personatges i modificava les idees originals introduint-hi una gran part de la seva pròpia inspiració.


Sigui quin sigui el seu origen, aquests poemes èpics, han estat valorats al llarg dels segles com el que són, autèntiques joies del romanticisme.

De sortides afegir que:
Malgrat que he après molt sobre el vocabulari i l'estil de Goethe, el seu exemple no el puc considerar com a un model vàlid a imitar avui dia, si més no, pel que fa a la meva idea contemporània d'entendre com ha de ser l'escriptura o la meva forma d'escriure en algun futur llunyà. Si és que arriba.
El barroquisme per descriure un sentiment; el patiment desmesurat per amors impossibles; el farciment de pàgines i pàgines pràcticament mono-temàtiques sobre l'amor, i la inacció continuada guarnida d'excessives floritures literàries fan que endreci aquest llibre al prestatge de llibres que no tornaré a llegir. Que els Déus ancestrals em perdonin!

Fins aviat,
Jordi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada