"In memoriam mortui" en memòria de les persones que hem estimat, que estimem i que estimarem encara que no els tinguem físicament entre nosaltres, un poema de Joan Vinyoli ara que s'acosta el dia de Tots Sants.
EL SILENCI DELS MORTS
La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.
No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa'ls flors al costat, per si poguessin sentir
la flaire de les roses.
Què sabem de cert
de llur manera d'ésser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.
I si no ho fan, espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.
Joan Vinyoli
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada