Salut internautes,
Ens trobem davant d'un llibre que venia precedit, una vegada més, per una més que excel·lent campanya de màrqueting. Un llibre, que ens el pintaven com un triller, absorbent i apassionant. I ni és tan triller, ni tan apassionant, ni tan absorbent pel meu gust.
La novel·la s'estructura en dos temps: un quan va succeir el presumpte segrest i assassinat de la petita Bella i l'altre, quan la periodista Kate intenta aconseguir l'entrevista amb la Jean Taylor, la vídua d'en Glenn, a qui tothom assenyala com un monstre pedòfil, segrestador i assassí.
Malgrat no tenir un ritme accelerat i tensional, la novel·la està ben escrita, és agradable de llegir i ens mostra un punt de vista força interessant enfocat en un personatge de segon terme com és la dóna d'un assassí, que en realitat és el fil conductor de tota la novel·la i n'ocupa el paper principal.
He trobat interessant veure com la Jean Taylor s'enfrontava a les seves pors; com se'n sortia del sotmetiment psicològic a la qual estava lligada en vida del seu marit i com a petites dosis, l'escriptora ens aboca a un final esperat i mig endevinat pel lector sense que decaigui l'interès per acabar de llegir la novel·la.
Fiona Barton, en aquest llibre, ens descriu molt bé el món i les ambicions del periodisme i retrata amb molta versemblança la investigació policial iniciada per un presumpte segrest d'una menor, però li manca ser una mica menys políticament correcte i descriure amb més pèls i senyals alguns passatges de la novel·la. Això, al meu parer, provocaria més empatia en el lector i donaria més pes al conjunt d'aquesta obra.
No espereu doncs, que la vídua us imprimeixi taquicàrdies mentre llegiu, però gaudiu-la poquet a poquet amb una lectura calmada més pròpia de la tardor, que com a lectura de llibre d'estiu.
Fins aviat,
Jordi
Si una cosa el descriu, precisament és la campanya de màrqueting. És un best seller, prou distret, i amb unes quantes coses a polir, però es llegeix bé. Segur que l'autora millorarà.
ResponElimina