diumenge, 25 de setembre del 2016

El Zohar de Barcelona de F. Xavier Hernàndez Cardona

Salut internautes,

Com cada any, a primers de setembre, baixo des de Palafrugell fins a Barcelona per visitar la Setmana del llibre en català. Allà, a l'avinguda de la catedral, entre carrers del barri vell de la ciutat, envoltat de llibres, llibreters, editorials i activitats literàries, em trobo bé, a la meva salsa. La Fira dels llibres en català, dura poc més d'una setmana. Cal doncs treure-li tot el suc. Vull impregnar-me de saviesa, de cultura, de sensacions, de les olors i de l'ambient que es respira. Sempre, sempre... se'm fa curt el temps que hi passo. Després, un cop clausurada la Fira, ompliré "el cabàs" amb totes les coses materials i immaterials viscudes, i enfilaré el camí de tornada cap a casa, renovant el desig de tornar l'any que ve. 

Entre les activitats que es fan a la fira n'hi ha una, però, que no la deixo escapar. 
És la dels Itineraris literaris. En aquesta activitat, els convocats juntament amb l'autor de la novel·la, invoquem alguns passatges del llibre, fem una regressió en el temps i ens imaginem que som uns espectadors privilegiats de primera fila. Com si l'autor ens hagués deixat caure al mig de l'acció en els moments més àlgids de la novel·la.


Vaig escollir l'itinerari del llibre El Zohar de Barcelona. Tenia molts ingredients interessants: Gaudí, Lluís Companys, Franco, Hitler, Mussolini, misteris, llegendes, espies, fets reals, la policia de la Generalitat, anarquistes, sindicalistes, etcètera. Tots ells, albiraven el preludi d'una jornada que podria ser memorable. 

Un cop format el grup literari, vàrem iniciar el recorregut pels carrers de la ciutat comtal. Els lectors que integràvem aquest grup ens vam confabular per aplicar "el tercer grau" d'interrogatori a en Xavier Hernàndez, l'escriptor. Teníem una oportunitat i no estàvem disposats a deixar-la escapar sense que abans, l'ideòleg de la novel·la, hagués buidat el pap i ens expliqués els secrets més ben guardats de Barcelona, de la Càbala, dels francmaçons, del Zohar i d'en Gaudí. Ho vam aconseguir. Va ser tot un èxit. Va cantar pels quatre costats. Val a dir, però... que en Xavier Hernàndez no es va resistir gens ni mica.
En el camí de tornada a casa en tren, vaig devorar el llibre amb una lectura sostinguda que de tan sostinguda que era, una mica més i em passo l'estació de baixada.


Per cert, El Zohar, com a llibre físic i material, existeix. De fet, ha existit sempre, des del temps de Moisès fins els nostres dies.
En paraules del seu creador:
"El Zohar està per sobre de qualsevol altre llibre. No va ser creat per ser considerat com la resta de llibres, ja que és diferent a qualsevol altre llibre que alguna vegada hagi existit o arribi a existir mai. El seu orígen és la Llum i el seu propòsit és portar Llum. I com que la seva naturalesa i substància són la Llum, la simple possessió del Zohar (encara que el llibre mai s'obri) pot mantenir l'obscuritat allunyada d'una casa, de la mateixa manera que el seu escaneig (passar la vista sobre les lletres en arameu com si les poguéssim entendre) rodejarà les seves parets i els seus ocupants amb una aura de protecció misericordiosa".

Jo ja el tinc a casa.
 Fins aviat,
Jordi

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada