dilluns, 11 de juliol de 2016

Els àngels de gel - Toni Hill

Salut Internautes,

Fa unes tres setmanes que vaig acabar la lectura dels "Àngels de gel" del Toni Hill. De vegades, em passa que quan llegeixo la darrera pàgina d'una novel·la, em costa trobar una definició adient als sentiments i a les emocions que m'ha provocat la novel·la en qüestió. I no és per falta de dicció o de vocabulari (vull creure) si no perquè quan un escriptor fa un canvi de gir sobtat a la seva manera d'escriure... i deixa les trames policíaques dels seus anteriors llibres, i s'endinsa en un món nou, sempre costa una mica reubicar-lo i redefinir-lo novament.
Havia sentit a parlar de les novel·les amb pinzellades gòtiques, d'intriga psicològica i pseudo fantàstica però fins ara, no m'havien cridat l'atenció. Em semblaven figues d'un altre paner i quan em topava amb algun llibre que versava sobre aquestes temàtiques, qui us parla, passava de llarg de la mateixa manera, que passa el paisatge quan vas a dins d'un tren i mires per la finestra.

Però la novel·la del Toni Hill, tenia molts ingredients que em picaven la curiositat. Un internat, un jove psiquiatre, veus inquietants que podrien venir del més enllà, una presumpta nena més que entremaliada, un sanatori que intenta pal·liar problemes mentals que amaga secrets tenebrosos, un incendi, morts, amors i un indret com Sant Pol de Mar que ens és familiar a molts lectors.

Diu l'escriptor, que hi ha dues novel·les que reflecteixen en bona mesura móns sobrenaturals i  que el van marcar molt. Una és "Els elixirs del diable" de E T A Hoffmann i "Un altre pas de rosca"  de Henry James. De moment en Toni Hill ja ha provocat que durant un temps em dediqués a cercar per la biblioteques la novel·la d'en Hoffman. Crec que em satisfarà la curiositat al descobrir perquè a en Toni Hill, el van inspirar tant. Al mateix temps també em servirà per fer un tastet en aquests mons sobrenaturals o potser seria millor definir-los com "els inframons que ens envolten", si és que existeixen, és clar. Jo personalment i després de llegir "Els àngels de gel" no en tinc cap dubte.

Fins aviat,
Jordi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada