diumenge, 17 de gener de 2016

Vae Victus de l'Albert Sánchez Piñol.

Salut Internautes,
Em disposo a escriure aquesta ressenya una mica emprenyat amb la Waltraud. El personatge secundari que figura que rep les indicacions de Martí Zuviría per escriure la novel·la.

Waltraud, si jo pogués recular en el temps i et tingués cara a cara et diria que no li fotis gaire cas a en Martí Zuviría, sobretot quan t'explica els seus deliris o aventures suposades en altres indrets internacionals. Deixa-li clar amb la teva clara impertinència, que els lectors el que volem saber són més coses dels personatges llegendaris del 1714 i dels anys immediatament posteriors. Revela't contra falses aventures imaginades en països o indrets que en Martí no ha trepitjat mai, com la tribu dels indis yama a l'actual Carolina del sud. 
Sé, que la vida d'en Martí Zuviría mentre et dicta verbalment Vae Victus, ja està arribant al seu declivi i que per tant, poques coses més podrem esperar de les seves proeses, però n'estic convençut que va tenir contacte amb altres herois de l'època o amb el fills dels herois del 1714. De fet, et suggereixo que d'amagatotis, li facis una mica el "salt" literàriament parlant. Segur que l'Anfant, el "nen" de la novel·la que col·labora amb l'assassinat del duc de Berwick, et podria explicar coses molt interessants més enllà del 1725. Data, que tots nosaltres creiem probablement, que serà l'any de traspàs del teu narrador, un cop s'exiliï definitivament a Viena.

Estimada Waltraud, com que encara estic en el teu present que és el meu passat, abans d'acabar, vull agrair-te la teva bona feina. No només en el resultat final del llibre per la seva magnifica enquadernació, les il·lustracions que has afegit i les notes a peu de pàgina que posen seny als petits lapsus mentals de'n Martí Zuviría, sinó també, per haver transcrit magistralment tota aquesta història, captant el sentit de l'humor tant peculiar del teu dictador narratiu i amb un llenguatge captivador que m'ha mantingut atent al llarg de tota la novel·la.

Per cert, procura que aquest iaio xarrup que tens al costat, deixi per escrit en el seu testament, que tu has de ser l'única transcriptora de les futures històries que han de venir en un futur no gaire llunyà. Més que res perquè tu, benvolguda Waltraud, ja deus tenir una certa edat.

Fins aviat,
Jordi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada