diumenge, 30 d’agost del 2015

Cremeu Barcelona! d'en Guillem Martí

Salut internautes,

Ho he tornat a sentir.
Em refereixo a aquella sensació de plenitud, d'emoció controlada, d'il·lusió sobtada, que en un moment inesperat, sense guardar relació amb res del que fem en aquell moment, ens envaeix de forma silenciosa al mig de les nostres activitats més quotidianes.
Aquella sensació en la que, de cop i volta, recordem el llibre que estem llegint. El mateix llibre que ens està esperant delerós perquè el tornem a agafar, el tornem a obrir acariciant les seves pàgines, a poc a poc, d'una en una, mansament i el devorem amb la nostra mirada atenta, absorta a qualsevol realitat que ens envolta.

Això és el que m'ha fet sentir "Cremeu Barcelona!" d'en Guillem Martí.

Una història heroica, desconeguda fins el moment on l'any 1939 el Conseller de proveïments de la Generalitat, Miquel Serra Pàmies, va haver de lluitar contra les ordres que li venien dictades per la Kominter (III Internacional Comunista), Va fer servir la incompetència, la ineptitud, la confusió i els mals entesos premeditats com a armes per salvar la vida a centenars de milers d'innocents barcelonins evitant així, que Barcelona s'incendiés pels quatres costats i que literalment saltés pels aires.

Miquel Serra i Pàmies va arriscar la seva vida, la de la seva dona embarassada i la dels seus amics més propers essent conscient que si no ho aconseguia, el més probable, és que tots ells acabessin afusellats i que una bona part dels barcelonins d'aquella època morissin cremats sota les flames de les bombes incendiàries.


Gràcies a aquest acte d'heroïcitat, de desobediència, originat per un atac d'audàcia, avui dia reconeixem Barcelona com la ciutat que és. I malgrat la dura dictadura feixista que vam patir els catalans poc després durant molts i molts anys, podem dir que encara som aquí, tossuts, perseverants, esperançats per un futur millor.

És més que probable que el fenomen literari en què s'està convertint aquesta novel·la, contribueixi a engrandir una part de la història prou desconeguda pels catalans i al reconeixement ben merescut cap a aquest heroi. Però fins que no arribi aquest moment us deixo aquí el tràiler de la novel·la i el primer capítol per satisfer una mica la vostra curiositat.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 9 d’agost del 2015

Els meus anhels - Jordi Policarp

 

Voldria convèncer,
cridar als quatre vents.

Voldria fer despertar als que encara dormen,
esperonar, motivar, engrescar als que encara dubten.
Desterrar les pors heretades del passat i omplir d'entusiasme i il·lusió tots els cors.
Fer que els anys de foscor, penúries i misèries d'altres temps es transformin d'una vegada per totes 
en anys de claror, riquesa i felicitat.

Voldria que tothom s'adonés de la importància del moment.
Fer veure als que encara tenen els ulls entelats, 
que només tindrem una oportunitat.

Voldria que tothom entengués que la història la podem reescriure en positiu d'una manera triomfant 
o que serem anorreats com a poble, sense pietat i per sempre més.

Voldria honorar als nostres avantpassats, a tots aquells que van patir per nosaltres,
que van estimar aquest país i que van morir amb l'esperança que un dia 
Catalunya aconseguiria la seva llibertat.

Voldria donar la meva sang, la meva vida, si d'aquesta manera els meus fills, els seus nets i les futures generacions rebessin el llegat d'una Catalunya millor, d'una Catalunya independent
 i que arribessin a estimar-la tal i com l'estimo jo.

Voldria fer tot això i molt més i sé que se'ns acaba el temps.

Sé que encara hi ha gent que viu despreocupada, feliç, distreta 
i que podrien fer molt més del que fan per aconseguir aquest somni tan important.

Sé que si no ho aconseguim serà només per culpa nostra
i que després vindran les desesperacions, frustracions i les autocomplaences.

Sé que aleshores serà tard, molt tard i que no hi haurà volta enrrere.

Per això demano 
a tots els que m'enteneu, a tots els que m'escolteu, a tots els que lluiteu per aquests ideals, 
que fem el darrer esforç, ens conjurem, col·laborem i ens organitzem 
per arribar allà on encara no hem arribat, 
sabent que el nostre premi 
ha de ser la llibertat.

(signat:Jordi Policarp)