Umberto Eco i Haruki Murakami.

Salut internautes,

Umberto Eco i Haruki Murakami. Dos escriptors importantíssims de gran talent. Dos monstres de la literatura contemporània i també dos persones terrenals amb la mateixa naturalesa humana com qualsevol de nosaltres. I per tant, amb el mateix dret del món a tenir èxit però també a equivocar-se. 

És en aquest segon terme que crec que les seves dues darreres novel·les (respectivament) han estat un error de càlcul o d'expectativa.

En el cas del "Número Zero", d'Umberto Eco, m'he cansat de tants propòsits, matisos, preparatius i filosofies que s'esgrimeixen per muntar una mena de diari revolucionari. En una expressió col·loquial "Es mareja tant la perdiu" que hom acaba desesperat de veure que no s'arriba en lloc. I em sap greu dir-ho perquè l'anterior llibre d'Umberto Eco "El cementiri de Praga" em va encantar i el recordo amb una certa il·lusió. Però nois, en aquest cas, "Número Zero" no ha estat així. M'he desencisat una mica. De totes maneres, quan l'Umberto Eco tregui les seves properes novel·les, segur que me les tornaré a mirar. Per mi, una ensopegada no esborra el concepte que tinc sobre ell i continuarà essent un gran escriptor, d'aquells que fan escola en el món literari actual.

En el cas d'Haruki Murakami, jo no havia llegit res d'ell anteriorment, però sí que n'era conscient dels seus anteriors èxits com "Tokio blues", "Kafka a la platja" o "1Q84". Per això vaig decidir, arribat un precís moment de la meva vida personal, fer us tastet a la seva última novel·la o, més ben dit, en el recull de diferents contes que integren "Homes sense dones".  He llegit quatre dels set contes que es descriuen en aquest llibre. Quatre contes inconnexos, que no m'han aportat res de transcendental, que no els hi he sabut veure la gràcia de fons i que no m'han despertat l'espurna necessària per continuar invertint més temps en aquesta novel·la. Després, parlant amb altres lectors, he sabut que "Homes sense dones" era com l'excepció que confirma la regla en la trajectòria d'Haruki Murakami. Segur que sí, no ho dubto. Potser en un futur, hauré d'afinar més la punteria quan vulgui fer una aproximació a l'obra d'un gran escriptor.

En fi, internautes, si quan llegeixo un llibre que m'ha agradat us n'escric la ressenya explicant les seves bondats, és just que quan passa al revés també us expressi la meva més personal opinió, per ser coherents amb la filosofia d'aquest blog.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Algú com tu - Xavier Bosch

Salut internautes,

El premi Ramon Llull d'aquest any guardonava una novel·la "trencadora" si més no pel que fa a l'estil literari del seu escriptor. En Xavier Bosch deixa la trilogia del periodisme d'investigació, acció, corrupció i de lluites de poder... per fer un gir de 180 graus, i endinsar-se al gènere romàntic. Ara, en el seu darrer llibre "Algú com tu", l'escriptor ens proposa l'amor com a recepta als mals que viu la societat actual. 

Si un llibre (sigui del gènere que sigui) aconsegueix despertar com ha despertat l'entusiasme entre els seu lectors... i esdevé tot un fenomen literari, a mi se'm desperta la curiositat. I quan això passa, intento esbrinar si realment el seu èxit obeeix a una connexió "mística" entre el lector i l'obra que llegeix o si es tracta d'una moda incentivada mediàtica i circumstancialment del moment.

Un cop llegit, "Algú com tu" sorprèn i sorprèn molt.
- Sorprèn, perquè podria semblar una història romàntica i carrinclona si ens fixem en la portada o en les papallones de la reraportada. Romàntica...? pot ser sí, però amb una bona dosi de nostàlgia però mai cursi o embafadora.

- Sorprèn, perquè no parla de temes superficials, sinó de temes profunds com és la dificultat d'establir relacions estables en aquesta societat moderna o del significat de l'amor, no només entre una dona i un home, si no també entre un pare i una filla.

- Sorprèn, perquè no només hi ha uns protagonistes "materials" a la novel·la com son la Gina Homs i el Jean-Pierre Zanardi, sinó que també agafen una bona dosi de protagonisme, l'amor incondicional, les fractures familiars, la passió, el sexe, les llibreries, la poesia, la música, la pintura, la filosofia i Shubert per motius que ja descobrireu si algun dia llegiu "Algú com tu".

- Sorprèn finalment, perquè en el fons la novel·la, vol ser un homenatge als llibres i a les llibreries com es posa de relleu quan en Xavier Bosch diu literalment en una entrevista: "si obres un llibre..., descobreixes nous mons..., vius vides noves... i li dóna sentit a la teva vida".

Acabo amb un petit vídeo que podeu accedir a través d'aquest enllaç,  on en Xavier Bosch, ens descobreix els motius que l'han portat a decidir-se a escriure sobre l'amor en aquests precisos moments que vivim socialment.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint