dimarts, 28 d’abril del 2015

Els més venuts del Sant Jordi 2015.

Salut Internautes, 

Alguna cosa comença a canviar quan després de bombardejar-nos per tots els mitjans de comunicació, amb la retòrica, que el "procés" està perdent força o que el "souflé" independentista comença a baixar resulta..., que el llibre més venut d'aquest Sant Jordi (en la categoria de No ficció) ha estat: "És l'hora dels adéus?" del Xavier Sala i Martin, alguna cosa passa.
Serà... que hem desconnectat interiorment d'Espanya?

Què diuen els números dels llibreters?
Un cop publicades les dades finals del gremi de llibreters sobre els llibres més venuts d'aquest Sant Jordi 2015, hi ha unes quantes dades interessants per exemple: aquest any s'ha registrat un increment en la facturació d'un 6% respecte l'any anterior. Això, situa les vendes de llibres en aquest Sant Jordi en els 20,35 milions d'euros. En total al principat es van vendre un milió cinc-cents trenta mil (1.530.000) exemplars de llibres, dels quals els 53.6 % en català i el 46.4% en castellà. 

Bé, anem de cara a barraca. A continuació podeu veure les imatges i els llistats dels deu llibres més venuts en els apartats de ficció, de no ficció i de literatura infantil / juvenil. Això si, com que els últims diuen que sempre són els primers i per la deferència i simpatia que m'inspiren els lectors més joves, començaré el rànquing per aquests darrers.

.- Els 10 més venuts de la literatura infantil / juvenil
2.- Sant Jordi i el drac d'Anna Canyelles
3.- El monstre de colors d'Anna Llenes
4.- La Diada de Sant Jordi de Carles Sala/Roser Calafell
5.- El gran llibre del Regne de la Fantasia de Gerónimo Stilton
9.- Diari del Greg 8. Mala sort! de Jeff Kinney
10.- T'estimo (quasi sempre) d'Anna Llenas


.- Els 10 més venuts de no ficció
1.- És l'hora dels adéus? de Xavier Sala i Martin
2.- Ole tu!!! de Lluís Jutglar
3.- Córrer per pensar i sentir de Francesc Torralba
5.- No ens calia estudiar tant de Marta Rojals
6.- Ja t'ho faràs de Diversos autors
7.- Desclassificat: 9N de Vicent Partal
8.- La formació d'una identitat de Josep Fontana
9.- Revoltats d'Oriol Junqueras i Justo Molinero
10.- Sucs verds de Carla Zaplana


.- Els 10 més venuts de ficció
1.- Algú com tu de Xavier Bosch
2.- El món blau. Estima el teu caos d'Albert Espinosa
3.- Un any i mig de Sílvia Soler
4.- Cremeu Barcelona! de Guillem Martí
5.- També això passarà de Milena Busquets
6.- Strappo de Martí Gironell
7.- Mariona de Pilar Rahola
8.- L'àguila negra de Joan Carreras
9.- Homes sense dones d'Haruki Murakami
10.- Número Zero d'Umberto Eco.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 22 d’abril del 2015

40 llibres que em desperten bones vibracions pel Sant Jordi 2015

Salut internautes, 

Com cada any a mesura que s'acosta el Sant Jordi se m'activen els sentits a la caça de quins poden ser els millor llibres o si més no els més atraients per la majoria de la gent. Així i deixant-me permeabilitzar per les notícies, tertúlies literàries, espais radiofònics, llistats de les darreres novetats i rànquing dels llibres més venuts, n'he triat uns quants que no em faria res comprar-me'ls...si la meva economia ho permetés o si disposes de tot el temps del món per llegir-los, dues circumstàncies, que no es donen ara com ara. Això sí, sempre em quedarà el recurs de regalar-ne uns quants, ara que estem a tocar el Sant Jordi 2015.

Dels llibres amb premi, triaria:
- La rosa entre els llops de Joaquim Molina
- El poeta del poble d'Andreu Carranza
- Algú com tu de Xavier Bosch
- L'àguila negra de Joan Carreras
- Els nois de Toni Sala

Dels llibres amb "pedigrí", faria una bona lectura a:
- Un dinar un dia qualsevol de Ferran Torrent
- Un home que se'n va de Vicenç Villatoro
- Strappo de Martí Gironell
- Mariona de Pilar Rahola
- Amor prohibit de Coia Valls

Si hagués de triar, novel·la negra, em quedaria amb:
- Una escletxa de llum d'Andrea Camilleri
- Sang o amor de Donna Leon
- El ratpenat de Jo Nesbo
- La penitència de l'alfil de Rafa Melero
- Els morts no parlen de Miquel Aguirre

Dels llibres traduïts al català, sens dubte em decantaria per:
- Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievsky
- El cantó de Guermates II de Marcel Proust
- Gran Cabaret de David Grossman
- Número Zero d'Umberto Eco
- Història de dues ciutats de Charles Dickens

Dels llibres del procés tan apassionant que vivim, escolliria:
- La revolució tranquil·la de Carme Forcadell
- 9-N desclassificat de Vicent Partal
- 100 motius per ser independentista de Roger Buch
- Escac a l'estat de Pere Martí
- Breu història del procés de Toni Batllori

Si la poesia, fora una part important de les meves lectures, seleccionaria:
- Demà no es mai de Francesc Garriga
- Des d'on tornar a estimar de Joan Margarit
- Ícar d'Adrià Targa
- Símbol 47 d'Anna Gual
- Fosca límit d'Esteve Plantada

Per completar la biblioteca, compraria:
- La merla blava de Maria Carme Roca,
- Incerta glòria de Joan Sales
- La llei dels justos de Chufo Lloréns
- Les ànimes grises de Philippe Claudel
- Ànima de Wajdi Mouawad

I per regalar als més petits:
- Petonets de xocolata de Lucrecia i Pilarín Bayés
- El petit Elliot a la gran ciutat de Mike Curato
- Un drac, una princesa i un Cavaller de Care Santos i Dani Cruz
- Papa, per què som independents? de Joan Portell
- 22 contes a la vora de la independència de autors diversos

Fins aviat,
Jordi

divendres, 3 d’abril del 2015

Apunts inútils d'en Virgilio Giotti (un llibre colpidor)

Salut internautes,
Poemes, poetes, poetesses, versos hendecasíl·labs assonants o dissonants, simètrics o assimètrics, poesies rítmiques o en prosa... mai han captivat de manera exagerada la meva atenció. Però de sobte, un fet, un vers, una cançó, una expressió d'un personatge poètic, et deixa tocat interiorment. Quan això passa, hom (i entre aquests, jo) té la necessitat d'exterioritzar-lo, de compartir-lo. Pensant-ho egoistament, diria que fins i tot aquesta necessitat, m'ha suposat una bona praxi mental molt saludable a data d'avui.

Divendres, 13 de març, la Teresa de la llibreria Cucut, em convidava a assistir a una trobada /presentació que prometia ser memorial. Es parlaria d'un llibre "Apunts inútils", el dietari escrit per en Virgilio Giotti. Un personatge singular com n'hi ha hagut pocs a la història universal de la poesia. En la lectura d'aquest dietari i en el rerefons dels seus poemes hi trobarem una història colpidora, una declaració d'amor d'un pare que primer, pateix en la distància per la separació forçosa dels seus fills i després, l'envaeix l'angoixa, la por, un terror intern (com deia Pasolini) de pensar que els seus fills, en Franco i en Paolo, probablement, ja no tornaran mai més al seu costat.

"Els apunts inútils" deia el poeta, que l'haurien d'ajudar a continuar vivint, i ho van fer. En Virgilio Giotti havia d'aguantar per la memòria dels seus fills i per ajudar a la seva dona, a qui la mort dels seus "nens" va fer emmalaltir fins al llindar de la follia.

Diumenge, 22 de març (set dies després de la presentació del dietari d'en Virgilio Giotti).
No puc (ara i aquí) transcriure totes les sensacions i emocions que em va generar la coneixença d'aquest gran poeta nascut a Trieste (Itàlia) el 1885 i mort a la mateixa ciutat el 1957. Però sí, que us puc dir que la coneixença de la seva vida i de la seva obra no us deixaran indiferents. Els enllaços que trobeu a continuació dels "Apunts inútils" (que poden ser moltes coses menys inútils per una gran majoria de la gent que els ha llegit) i de la biografia de  Virgilio Giotti , us ajudaran fer-vos una idea del que us he volgut explicar en aquesta ressenya.

Com diu Claudio Magris, a la contraportada del llibre "Apunts inútils":
 (...) "Virgilio Giotti és un del poquíssims poetes que han sabut representar amb gran poesia, enemiga de sentimentalismes, aquest amor pels fills, la intensitat dels afectes familiars, la pietas domèstica entesa no com un sentiment tendre i noble, sinó com el sentit mateix de la vida i del seu passar, alhora terrible i tendre, més enllà del bé i del mal i impregnat d'una indestructible tendresa"

Abans d'acabar i esperant que l'editorial no s'enfadi amb mi, m'agradaria transcriure-us els dos primers versos del poema "Als meus fills morts" perquè feu un tastet de l'obra d'aquest poeta.

Ombres dels meus fills, abans
que també desaparegui jo,
estiguem aquí una mica junts
una vegada més, junts
xerrem i riguem

Si heu plorat, no ploreu
més. Ara eixuguem-nos
tots els ulls. Aneu 
a fer una carícia a la vostra
mare. Plorar no serveix.
(...)

Fins aviat, 
Jordi
Nota: vaig acabar d'escriure aquesta ressenya el Divendres Sant de 2015, mentre sonava al meu cap la cançó de "Love me tender" d'Elvis Presley. Temps d'amor, dolor i recolliment per a molts catòlics. Casualitat, providència? qui ho sap!