diumenge, 14 de setembre del 2014

SOM I SEREM. Crònica palafrugellenca de la Diada 2014 - Núria Corredor Mató

Salut internautes,

Una bona amiga, escriptora, llafranquina, catalana fins a la medul·la per vocació i per devoció, entre altres moltes virtuts, m'envia aquesta crònica que m'ha semblat genial i que em molt de gust i el seu permís us reproduiré.
Diu així:

De bon matí el país ja bull. Ens enviem missatges per desitjar-nos bona Diada i per compartir des de primera hora les pessigolles d'un dia que serà únic. Ens esbandim les mans a l'aigüera amb el pa amb tomata a mig xucar perquè no ens en sabem estar de mirar què ens diuen. Les icones del WhattsAapp avui es guanyaran un sobresou.

I sortim de casa. Amb l'estelada, la samarreta groga o vermella, els entrepans, una peça de fruita, l'aigua i, si som de llàgrima fàcil, mocadors de paper de reserva. Mirem l'estelada del balcó abans de fer cap a la plaça de Can Mario i ens falquem la motxilla sabent que, molts de nosaltres, hi portem amagats sentiments fondos: els pares i els avis que no ho han pogut veure, els que han deixat la pell perquè puguem ser aquí, un germà que tenim a l'altra punta de món, el fill que treballa o que estudia fora, la mare que és gran i que es fon perquè no pot venir, l'amic de l'ànima amb qui voldríem compartir tram però que va a la Gran Via amb la família de la seva dona. I un munt d'anhels: el desig d'un futur millor per als fills i els néts, les ànsies d'un país nou, lliure, més just, on tots hi capiguem - tant si pensem blanc, negre, gris clar o gris marengo.

Hi ha castells a Plaça Nova i a la plaça de Can Mario. Quin goig que fa l'enxaneta dels Marrecs suspesa al cel entre la senyera del Museu del Suro i el nostre campanar inacabat. Vénen els parlaments i, abans de pujar als autocars organitzats per l'Assemblea de Palafrugell ens deixem emocionar per l'energia de la Rita Ferrer i les veus dels seus cantaires. I cantem Els Segadors. Amb tots els pulmons que tenim.

A la cua dels autobusos no hi som tots els que hi anem: la gent que s'ha quedat sense tiquet de bus ha agafat el cotxe i ha marxat a primera hora per no trobar un tap al peatge de la Roca. Afortunadament, Palafrugell encara és un poble - que vol dir que els que fem cua ens coneixem entre nosaltres. Hi som tots, tinguem pares i avis de Palafrugell, de Cruïlles, de Campillo, de Pozo Alcón o de la Cerdanya. Aquesta és la nostra força.

Si ho poguéssim seguir des de l'aire, pels volts de migdia veuríem una corrua de cotxes i autobusos fent camí cap a Barcelona des de tots els punts del país. Estem contents, amb una emoció continguda perquè sabem que això no és res comparat amb el que ha de venir. A dins de l'autocar se senten comentaris entusiastes i bons auguris: "Serem molta gent!" "Serà molt maco!"

I, desembarcats, dinats i ubicats al tram, comprovem que, efectivament som molta, molta, molta gent. I que és increïble. Abracem els coneguts, ens fem fotos, ballem amb la música de l'orquestra del nostre tram, cantem, plorem i donem gràcies per ser aquí i poder-ho viure.

Les franges s'ordenen per colors amb l'ajuda dels voluntaris i des del vèrtex de la  V  un clam s'escampava per la Diagonal i per la Gran Via: In, Inde, In-de-pen-dèn-ci-a!. I, com l'espina d'un peix, des del cap fins a la cua a les 17:14 s'estén una mateixa esgarrifança d'emoció.
Som un poble. Un poble viu que vol votar i que vol ser lliure. Després de tres-cents anys, ja ens toca.
Signat: Núria Corredor Mató

Fins aviat,
Jordi.

dissabte, 6 de setembre del 2014

Què em passa amb "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi?

Salut Internautes,

Alguna cosa ha passat.
A principis de juliol, vaig decidir dedicar el període de vacances a la lectura d'una de les grans obres de la literatura russa i probablement més importants a nivell universal, "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi. Però... no hem connectat. I em pregunto el perquè.
Serà per la seva literatura, detallista, entretinguda, pacient, recreativa en que descriu cada un dels personatges i de les situacions? Serà per la seva lletra petita que provoca un esforç d'atenció i una lectura molt concentrada per no perdre el fil del llibre? Serà per què els seus personatges, malgrat viure batalles napoleòniques no han aconseguit despertar-me cap entusiasme? O potser és per què l'argument novel·lístic l'he trobat poc original després de llegir les dos primeres parts de la Trilogia Century de Ken Follett que, malgrat narrar èpoques posteriors, si que em va agradar i molt?

Sigui pel que sigui, el fet és que (m'atreviria a dir)  ningú és el mateix després de llegir Lev Tolstoi. 
Ja sigui perquè quedes transformat en positiu per la seva prosa excel·lent si t'ha agradat, o perquè... quedes transformat en positiu també, al descobrir un estil de narració que malgrat està universalment valorat, pot ser molt adient en altres èpoques però no en la que viu actualment el lector.
No obstant, recomano  com a mínim fer un l'esforç de llençar-vos a la piscina i capbussar-vos entre les seves pàgines. Qui sap. Potser sereu dels que quedareu enamorats de la seva literatura i arribareu triomfants fins al final, o potser sou dels que penseu que quant un llibre (sigui de qui sigui) costa tant de pair, no val la pena continuar amb el sofriment, sobretot, quan hi ha tants llibres que esperen a ser llegits o a intentar ser llegits. Jo no he passat de la pàgina 256.

Fins aviat,
Jordi