Sant Joan Amades..."Ora pro nobis"

Salut internautes,

Avui dia de Sant Joan rumiava amb alguns catalans Joans il·lustres de la nostra terra per poder felicitar, i ves per on, en aquest dia de tradicions m'he adonat que fa cinquanta-cinc anys que en Joan Amades i Gelats ens va deixar sent tot un jovenet de 69 anys. I em direu... doncs has fet tard, ha! Potser no, perquè... segur que des d'allà on sia, deu estar seguint amb devoció les nostres costums i tradicions tal i com va fer gran part de la seva vida. I per tant, li podem enviar les nostres felicitacions onomàstiques i de reconeixement per la seva extensa obra entre la que destaca el "Costumari català", publicat per primera vegada el 1952 per l'Editorial Salvat. Avui dia encara podem trobar les seves reedicions en format facsímil editat per Edicions El Mèdol.

En Joan Amades, de formació autodidacta, nascut al Raval de Barcelona entre altres moltes coses molt rellevants, era llibreter de llibres de segona mà als Encants Nous de Sant Antoni, professió que li permetrà l'accés als llibres amb que es formà malgrat les dificultats de visió que tenia.

Promotor de l'esperanto, investigador etnogràfic, col·laborador radiofònic, conferenciant i divulgador incansable de la cultura popular, va patir una hemiplègia als cinquanta-set anys. Tot i així va continuar publicant i sort que no ho va deixar de fer, perquè tres anys més tard, cap el 1950 va donar llum a una obra tan important per la memòria col·lectiva a casa nostra com és el "Costumari català".

En fi, tal i com estan les coses a casa nostra i arreu dels països catalans, ens caldrà Déu i ajuda per ensortir-nos-en i aconseguir mantenir les tradicions d'un país normal. Així doncs... Sant Joan Amades...Ora pro nobis! que si a hores d'ara encara no ets Sant, segur que aviat te'n faran.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Quan en dèiem xampany d'en Rafel Nadal

Salut internautes,

Diu la sinopsi del llibre:

A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de futur i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle - la baba Angèle -, la valenta; l'Helene, la rebel; en Louis, l'insatisfet, i la misteriosa Yvonne. A través d'ells, Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d'Europa: la Primera Guerra Mundial, el Crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. Amb una prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, odis i traicions, èxits i fracassos que transcorre a cavall del xampany i del suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck o Taittinger.

Vaig descobrir en Rafel Nadal, amb el seu anterior llibre "Quan érem feliços" i ja a les hores vaig quedar frapat per la seva forma d'escriure. En aquest nou llibre "Quan en dèiem xampany", he tornat a trobar la mateixa prosa fluïda, senzilla, captivadora, rica en llenguatge, sense filigranes subordinades estilístiques, entranyable i elegant amb la qual,  m'he trobat còmode llegint aquesta "crònica - novel·lada" i amb moltes ganes de saber-ne més coses sobre la saga familiar iniciada per en Francisco Oller.

Afegiré una parell de matisos: si en el primer llibre es respirava un aire nostàlgic, en aquest segon llibre us trobareu envoltats d'un aire glamurós, que la família Oller -Nadal va poder conservar malgrat les penúries socials, morals i econòmiques que comportava haver viscut dues guerres mundials.

No hi trobareu, però, aquell morbo que hi podia haver hagut sobre les intimitats familiars d'una classe benestant, més propi dels vodevils o de les revistes del cor perquè, per sobre de tot, aquesta és una història novel·lada que respira elegància pels quatre costats.

Finalment, si en el cas de "Cabaret Pompeya" de l'escriptor Andreu Martin, la música de fons era el tango "Cambalache", en el llibre d'en Rafel Nadal hi ha dues músiques que tenen especial rellevància. Una és el "Magnificat" d'en Vivaldi i l'altra "Mon amour et ton amour / sont nés le même jour" que podeu seguir des del mateix enllaç.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint