Salut internautes,
Diu la sinopsi del llibre:
A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de futur i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle - la baba Angèle -, la valenta; l'Helene, la rebel; en Louis, l'insatisfet, i la misteriosa Yvonne. A través d'ells, Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d'Europa: la Primera Guerra Mundial, el Crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. Amb una prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, odis i traicions, èxits i fracassos que transcorre a cavall del xampany i del suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck o Taittinger.
Vaig descobrir en Rafel Nadal, amb el seu anterior llibre "Quan érem feliços" i ja a les hores vaig quedar frapat per la seva forma d'escriure. En aquest nou llibre "Quan en dèiem xampany", he tornat a trobar la mateixa prosa fluïda, senzilla, captivadora, rica en llenguatge, sense filigranes subordinades estilístiques, entranyable i elegant amb la qual, m'he trobat còmode llegint aquesta "crònica - novel·lada" i amb moltes ganes de saber-ne més coses sobre la saga familiar iniciada per en Francisco Oller.
Afegiré una parell de matisos: si en el primer llibre es respirava un aire nostàlgic, en aquest segon llibre us trobareu envoltats d'un aire glamurós, que la família Oller -Nadal va poder conservar malgrat les penúries socials, morals i econòmiques que comportava haver viscut dues guerres mundials.
No hi trobareu, però, aquell morbo que hi podia haver hagut sobre les intimitats familiars d'una classe benestant, més propi dels vodevils o de les revistes del cor perquè, per sobre de tot, aquesta és una història novel·lada que respira elegància pels quatre costats.
Finalment, si en el cas de "Cabaret Pompeya" de l'escriptor Andreu Martin, la música de fons era el tango "Cambalache", en el llibre d'en Rafel Nadal hi ha dues músiques que tenen especial rellevància. Una és el "Magnificat" d'en Vivaldi i l'altra "Mon amour et ton amour / sont nés le même jour" que podeu seguir des del mateix enllaç.
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada