Salut internautes,
Dos mesos després d'iniciar la lectura del segon volum de la "Centúria" de Ken Follett amb el nom de "L'hivern del món" he llegit la darrera pàgina. He finalitzat la lectura amb una barreja de sensacions que són un pèl difícils d'explicar.
- en ocasions... m'he embolicat una mica amb tants personatges i m'ha calgut recórrer a la sinopsi de les famílies que composen la trama del llibre. Sort, que l'autor ens facilita aquesta feina, en les pàgines de cortesia inicials, abans de començar la novel·la.
- he tornat a recordar les abominables atrocitats dels dictadors d'aquella època, les sensacions de les quals, m'han incitat a prendre conclusions i predeterminacions positives, de lluita i de resistència que em serviran per encarar els temps tan convulsos que vivim actualment.
Per acabar us deixo amb un extens recull d'imatges (129) que d'alguna manera es fan presents en el llibre. Crec que aquest recull, us pot ajudar molt a identificar llocs, personatges i moments molt transcendentals de la història universal que si més no, valen la pena tenir molt presents per tal que mai més es tornin a repetir. Per exemple, l'aniquilació de milers de persones ja sigui per motius xenòfobs com va fer el nazisme o per interessos pragmàtics- econòmics de voler acabar ràpidament una guerra mitjançant el llançament de bombes atòmiques (Hiroshima i Nagasaki) contra desenes de milers de persones civils innocents.
Fins aviat,
Jordi
 |
| Propaganda nazi l'any 1936. |
A veure:
- les primeres pàgines em van enganxar moltíssim.
- els flaixos o els evocaments als records del primer llibre ("La caiguda dels gegants") sempre són benvinguts, sobretot, en volums d'aquest calibre de gairebé mil pàgines.
- recordar certs aspectes del primer llibre, em va fer sentir una certa dosi de nostàlgia, molt agradable, que més o menys i de forma intermitent, es fa present al llarg del llibre.
 |
| D'esquerra a dreta: Chamberlain,Daladier,Hitler,Mussolini,Ciano.(Munich-1938) |
- a estones s'ha m'ha fet una mica lent i hagués agraït una mica més d'acció, d'intriga; i una mica menys de narració política.
- he odiat molt (cosa que m'ha agradat) a certs personatges, històrics, reals, provocadors d'innegables sofriments i defensors d'un irracional odi racial.
 |
| Camp de concentració Sachsenhausen |
- he recercat per internet personatges, llocs, vehicles, avions, tancs, declaracions polítiques, cançons i fins i tot partitures que m'han servit per endinsar-me més en la narració històrica i poder identificar visualment aspectes molt importants del llibre.
- el final del llibre (que no l'explicaré) m'ha deixat un bon regust de boca que farà que em recordi durant força temps d'aquesta gran novel·la i que ja, des d'ara, esperi amb delit la tercera part final de la trilogia anomenada "Centúria".
I finalment, he après molt i he gaudit molt. Això sí, a una marxa més lenta de la que la caldria esperar.
 |
| El dia D, en el desembarcament a Normandia el 1944 |
Fins aviat,
Jordi
