Escalfant motors pel Sant Jordi 2012

Salut internautes,

Hi ha vegades que un llibre agafa volada i sobresurt de manera natural sobre els altres; que de cop i volta el comences a estimar, fins i tot, abans que surti editat. I quan per fi surt a la venda, a les poques setmanes, les xarxes socials i els mitjans de comunicació porten riuades d'opinions dels primers lectors que l'han llegit i s'han emocionat amb aquest determinat llibre. Aleshores comença a funcionar el boca- orella i la seva fama va creixent i creixent de forma exponencial, fins que arriba a traspassar fronteres, es tradueix a diversos idiomes o salta a la gran pantalla.

L'altre dia la Sandra Bruna ens comentava que havia ensopegat amb una novel·la que tenia tots els ingredients per entusiasmar al lector que gaudeix amb la novel·la històrica, però també amb la novel·la de sentiments, perquè "el llibre" en qüestió, també és una novel·la de superació, de lluita pels somnis i el que és millor, el poder d'aconseguir-los.  Aquest llibre és... "El Mercader" de la Coia Valls. Un llibre que, pel que sembla, tots els astres s'hi han alineat i que pot ser un dels que destaquin i molt dins dels èxits de venda el proper Sant Jordi. Jo ja el tinc reservat!

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Amb "V" de "Victòria" - Els papers pòstums del Club Pickwick d'en Charles Dickens

Salut internautes,

Va ser a finals de desembre de 2011 que l'Assumpta en un post del seu bloc, va deixar caure un petit comentari sobre el segon centenari d'en Charles Dickens. Ens animava a llegir algun llibre d'aquest gran escriptor. 

A en McAbeu li va agradar la idea i com qui no vol la cosa, va deixar la porta oberta a que altres blogaires fessin alguna acció per commemorar els 200 anys del naixement d'en Dickens.

El cinc de gener (faltant un mes i dos dies per el dia "D") l'Assumpta llençava la seva proposta "formal" a la catosfera en la qual, ens animava a que el dia set de febrer de 2012 omplíssim la xarxa de posts parlant d'en Dickens i la seva obra.

Va arribar el set de febrer. La catosfera bullia de comentaris i ressenyes dels blogaires. Els mitjans de dins i de fora del país en van fer ressó i l'èxit aconseguit va ser més que notable. I així va ser com el mateix dia set de febrer de 2012, neixia en mi un desig literari: aconseguir, algun dia, la primera obra  traduïda al català d'en Charles Dickens i actualment descatalogada.

Vaig llençar, aleshores, una ampolla (en el mar d'internet) amb un missatge que expressava la meva voluntat d'aconseguir "Els papers pòstums del Club Pickwick," traduïts al català per en Josep Carner i editats per Proa l'any 1931.

Veure les respostes i els suggeriments que em feieu responent a aquest missatge, va ser tot un plaer. Ara fa uns quinze dies, em va arribar un paquet postal de "La llibreria dels Àngels" de Santa Coloma de Queralt. Eren els tres volums de la primera obra emblemàtica d'en Dickens traduïda al català. Així doncs, i amb el desig complert, us deixo amb la fotografia de les "joies de la corona" que passaran a formar part de la col·lecció particular d' "Els llibres del celler". Moltes gràcies a tots!

Seguir lleguint

Xoc de reis (cançó de gel i foc 2) de George RR Martin.

Salut internautes,

Després d'un parell de mesos i un parell de llibres llegits, he retornat a la literatura fantàstica per adults. 

Com veieu, el meu ventall literari de lectura és molt ampli i variat. Depenent del moment personal en que em trobi puc acabar llegint temàtiques tan diferents com grans clàssics internacionals, narrativa històrica, novel·la negra, novel·la fantàstica, novetats literàries del moment o, fins i tot, algun petit llibre de poesia.

Dit d'una altra manera, puc quedar enganxat tant amb obres d'escriptors de gran solvència contrastada, com en primeres edicions d'escriptors novells que s'estrenen en el món editorial, en català. Tot depèn de si l'escriptor en qüestió aconsegueix captar el meu  interès dins de les primeres cent pàgines del seu llibre. En cas contrari, sigui l'escriptor que sigui, tingui més o menys experiència, si el seu llibre no em convenç, pot acabar arraconat en el prestatge dels llibres de "ni fu ni fa".

Però tornem a la novel·la que ara mateix tinc entre les mans: Xoc de reis.

Després de llegir el primer volum d'aquesta saga Joc de trons, sabia que tard o d'hora aniria a buscar el segon volum de la pentalogia "Cançó de gel i foc". I la veritat és que no m'empanedeixo gens. Els personatges que surten en aquests llibres tenen tanta força... que t'arrosseguen a seguir llegint fins a la seva última pàgina. La novel·la sorprèn tant... que per molt que vulguis intuir com seguirà la seva trama unes pàgines més enllà, sempre t'acabes preguntant "però i ara què? o si a tal protagonista li passa tal cosa, "què passarà ara? 

Per mi és un misteri el fet de, com una ment tan privilegiada, com la del George RR Martin, ha pogut crear una obra tan immensa, amb tant poder d'atracció i tant d'èxit en multitud de països on s'ha publicat i traduït cada un dels cinc volums d'aquesta pentalogia. I crec que per molt de temps continuarà sent un misteri (hehehe).

Un consell que algú em va dir un dia: "En aquesta obra no és bo encarinyar-se amb algun dels seus protagonistes, perquè és probable que te l'acabin decapitant o que el personatge acabi sent al revés del què t'havies imaginat. Pel que porto llegit, trobo que és un bon consell. ;-)

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint