diumenge, 19 de febrer del 2012

Memòria d'uns ull pintats d'en Lluís LLach

Salut internautes,

Quan un poeta deixa la poesia per uns instants i escriu en prosa sempre li podreu trobar una musicalitat en els seus escrits o en les seves novel·les que t'embolcalla com si fos una sintonia de fons que acompanya als personatges i et fa gaudir molt del llibre.

Quan un poeta o cantautor com és en Lluís Llach escriu una novel·la (malgrat sigui la primera), les seves paraules destil·len... ritme, simfonia i concordança com si es tractés d'una partitura imaginària on totes les paraules es transformen en notes musicals, guarden el seu perfecte ordre simfònic i et manté l'interès fins al final de l'obra.

Aquest és el cas de "Memòria d'uns ulls pintats" d'en Lluís Llach.
Els seus personatges transmeten una naturalitat i una espontaneïtat que fa que el lector simpatitzi de seguida amb els protagonistes de la novel·la, sobretot, amb el "vell Germinal" narrador i actor principal d'aquesta trama literària.

Per altra banda, coneixent les cançons i l'obra artística d'en LLuís Llach, les converses dels protagonistes d'aquesta novel·la van carregades, com no podia ser d'una altra manera, de significats, complicitats i sensacions reviscudes d'alguna manera per l'escriptor. Un escriptor que va néixer l'any 1948 i que una nit d'atzar a Brussel·les, es va deixar impregnar per una història verídica explicada per un personatge viu (catalogat entre nosaltres ben bé com un heroi de la seva època), el senyor Blanch. 
Un heroi de més de 70 anys que va viure els fets de Prats de Molló, la proclamació de la segona República, la  Guerra Civil, que després va anar a parar al Camp d'Argelers, que quan es va escapar d'Argelers va ser detingut pels alemanys i posteriorment empresonat en un camp de concentració i, que després de tot això, es va voler enrolar amb els Maquís als Pirineus perquè encara li quedaven ganes per lluitar.

Per altra banda, com diu el propi Lluís Llach, en ell per sort conviuen vàries arts i ens convida a entrar i participar en el seu món artístic, en el nostre cas concret, "novel·lístic - imaginari" en un entorn d'anarquia, revolucions, postguerres i dictadures que té el seu orígen en l'entranyable barri de la Barceloneta.

Tot això, fa que quan llegeixes la seva novel·la et quedis encisat i et porti a desitjar que aquesta no sigui la primera ni l'única novel·la que escrigui aquest artista tan prolífic de la nostra era. 
Felicitats Lluís!

Fins aviat,
Jordi

dimarts, 14 de febrer del 2012

Gràcies per la iniciativa, Assumpta. Avuí estem de festa.

Salut internautes,

L'Assumpta ens ho va proposar i nosaltres ens hi vàrem afegir.
El set de febrer del 2012, un bon grapat de bloggaires varem fer ressenyes en els nostres blogs en motiu de la celebració dels dos-cents anys del naixement d'en Charles Dickens. 
El ressò de la moguda va ser més que notable. Vàrem aconseguir una bona presència a la xarxa, que se'n parlés força en els mitjans de comunicació de dins i de fora del nostre país i una sensació de cohesió entre bloggaires molt interessant. Així doncs: 
Moltes Felicitats !
Podeu consultar els bloggaires que hi vàrem participar a través de l'enllaç: Dickens 2012 .- Homenatge on-line des de Catalunya.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 12 de febrer del 2012

Del "Prisionero del cielo" al "Presoner del cel" de Carlos Ruiz Zafon

Salut internautes,

Aquest és el darrer llibre que he llegit. Com gairebé sempre, vaig esperar pacientment que sortís la
seva traducció al català per comprar-lo, llegir-lo i afegir-lo al meu celler de llibres personal. Potser algun dia, a casa nostra, serà el revés i  podrem gaudir dels llibres d'en Ruiz Zafón en la nostra llengua des d'un bon començament.

Però parlem del llibre. 
El llibre és bastant més curt que els seu predecessors. Segons ens diu el seu autor, els tres volums publicats es poden llegir de forma desordenada i independent els uns dels altres. Malgrat tot per a mi, "El presoner del cel" ha esdevingut un llibre... pont, de transició cap el que ha de ser el quart llibre de la tetralogia del cementiri dels llibres oblidats. 

En aquesta novel·la s'aclareixen algunes temàtiques de les vides dels personatges principals. En Carlos Ruiz Zafón ens recrea una altra vegada la màgia dels carrers de Barcelona, envoltats de boires i ombres encisadores carregades de misteris que segurament no seran desvetllats definitivament fins al quart volum de la saga, creant aleshores la "quadratura del cercle" perfecte.

No sé si finalment algun cineasta recrearà o donarà vida al "cementiri del llibres oblidats", però el que sí sé, és que en el meu celler, "L'ombra del vent", "El joc de l'àngel" i "El presoner del cel" seran llibres que no seran oblidats fàcilment. Segurament seran llibres que de tant en tant m'agradarà retrobar i recordar en l'esdevenir del temps. 
Qui sap si fins i tot les generacions que ens segueixen, ensopegaran i seran temptades (algun dia) per aquests mateixos llibres.

En fi, us deixo amb el vídeo del "Via llibre" on l'autor ens parla de la seva obra.
Fins aviat,
Jordi

dissabte, 11 de febrer del 2012

"Quan érem feliços" de Rafel Nadal

Salut internautes,

Vet aquí un altre llibre que m'agradaria llegir, no tan sols per la meva condició de Barceloní-Gironí establert a les comarques empordaneses, sinó també com homenatge als nostres pares o, als pares dels nostres pares, que tantes penúries i vicissituds van suportar durant dues guerres, post guerres i una transició. Aquella transició política cap a una democràcia incipient que encara (avui en dia) no ha aconseguit passar pàgina ni ha pogut tancar les seves "ferides", deixant encara impunes els crims comesos contra les víctimes del franquisme.

Diuen que el llibre no és tan sols commovedor, sinó que també a estones és divertit; que pot servir de mirall pels lectors més joves i a més a més, està vessat en una història real.

En definitiva, un llibre que té molts ingredients per deixar una bona petja durant unes quantes setmanes en el rànquing dels més venuts de llibreries i de blocs literaris.

Ah, per cert, serà una mera casualitat que la presentació d'aquest llibre és fes el  7 de febrer del 2012, dia la la conmemoració de bi centenari naixement de Charles Dickens?

Fins aviat,
Jordi

dimarts, 7 de febrer del 2012

En el bi centenari de Charles Dickens, m'agradaria fer un desig realitat.

Salut internautes,
Tot celebrant el dos-cents aniversari del naixement de Charles Dickens, he fet memòria de les vegades que per un motiu o un altre he citat aquest gran mestre universal de la literatura en aquest bloc. Així:
- el dia 30 de gener del 2010 comentava "El Casalot" (Bleak Hause) editat per Destino i traduït magistralment per Xavier Pàmies,
- el 14 de març del 2010 vaig fer referència a l'Univers Dickens  sobre un mapa que en aquella època vaig localitzar navegant per internet, 
- el 01 d'abril m'aventurava en un assaig - ficció comparant en la distància dos autors molt distants (Dickens i Isabel Clara Simó) 
- el 12 de febrer del 2011 tenia en el punt de mira llegir tres llibres que em van interessar moltíssim: "Els papers pòstums del club Pickwick" d'en Charles Dickens, "Escollida pel Déus" de Maria Carme Roca i "Promet-me que  seràs lliure" d'en Jordi Molist. Els dos darrers els vaig llegir i em van agradar moltíssim, però el primer encara no he pogut satisfer la meva curiositat. 

Després de gairebé un any, encara estic força interessat en el "Club Pickwick" i en aquest dia tan assenyalat del bicentenari d'en Charles Dickens, se m'ha ocurregut llençar una ampolla de vidre amb missatge en aquest mar immens que és internet amb l'esperança del nàufrag que, algun dia, rebrà alguna resposta de salvació per part d'algun blocaire, lector, fan, seguidor o editor. El missatge no és cap altre que: 

M'agradaria aconseguir, llegir, comprar o disposar (encara que sigui) per uns dies la primer novel·la de Charles Dickens "Els papers pòstums del Club Pickwick",  per tant  a qui llegeixi aquesta nota, agrairia moltíssim qui em pogués informar de com aconseguir fer aquest desig realitat. Moltes gràcies per endavant. Podeu contestar per mail (jordi.policarp@gmail.com) o responen en forma de comentari en aquest post.

Creieu que algun dia em retornarà l'ampolla? Hehehe
Fins aviat,
Jordi
(Ah, per cert les imatges han estat tretes d'internet)