diumenge, 19 de febrer de 2012

Memòria d'uns ull pintats d'en Lluís LLach

Salut internautes,

Quan un poeta deixa la poesia per uns instants i escriu en prosa sempre li podreu trobar una musicalitat en els seus escrits o en les seves novel·les que t'embolcalla com si fos una sintonia de fons que acompanya als personatges i et fa gaudir molt del llibre.

Quan un poeta o cantautor com és en Lluís Llach escriu una novel·la (malgrat sigui la primera), les seves paraules destil·len... ritme, simfonia i concordança com si es tractés d'una partitura imaginària on totes les paraules es transformen en notes musicals, guarden el seu perfecte ordre simfònic i et manté l'interès fins al final de l'obra.

Aquest és el cas de "Memòria d'uns ulls pintats" d'en Lluís Llach.
Els seus personatges transmeten una naturalitat i una espontaneïtat que fa que el lector simpatitzi de seguida amb els protagonistes de la novel·la, sobretot, amb el "vell Germinal" narrador i actor principal d'aquesta trama literària.

Per altra banda, coneixent les cançons i l'obra artística d'en LLuís Llach, les converses dels protagonistes d'aquesta novel·la van carregades, com no podia ser d'una altra manera, de significats, complicitats i sensacions reviscudes d'alguna manera per l'escriptor. Un escriptor que va néixer l'any 1948 i que una nit d'atzar a Brussel·les, es va deixar impregnar per una història verídica explicada per un personatge viu (catalogat entre nosaltres ben bé com un heroi de la seva època), el senyor Blanch. 
Un heroi de més de 70 anys que va viure els fets de Prats de Molló, la proclamació de la segona República, la  Guerra Civil, que després va anar a parar al Camp d'Argelers, que quan es va escapar d'Argelers va ser detingut pels alemanys i posteriorment empresonat en un camp de concentració i, que després de tot això, es va voler enrolar amb els Maquís als Pirineus perquè encara li quedaven ganes per lluitar.

Per altra banda, com diu el propi Lluís Llach, en ell per sort conviuen vàries arts i ens convida a entrar i participar en el seu món artístic, en el nostre cas concret, "novel·lístic - imaginari" en un entorn d'anarquia, revolucions, postguerres i dictadures que té el seu orígen en l'entranyable barri de la Barceloneta.

Tot això, fa que quan llegeixes la seva novel·la et quedis encisat i et porti a desitjar que aquesta no sigui la primera ni l'única novel·la que escrigui aquest artista tan prolífic de la nostra era. 
Felicitats Lluís!

Fins aviat,
Jordi

8 comentaris:

  1. el vaig veure anunciat però no ho tenia massa clar.
    Amb les teves bones referències, l'hauré de posar a la llista dels pendents...

    ResponElimina
  2. No era coneixedora del llibre "Memòria d'uns ulls pintats"! És ben cert que quan un poeta escriu en prosa sempre hi podem apreciar la musicalitat.

    ResponElimina
  3. Doncs gràcies per la recomanació, sóc una fan acèrrima de Llach. Me'l reservo!

    ResponElimina
  4. Jordi, el tinc a la llista dels pendents per dues raons: la principal perquè d'en Llach sempre m'ha agradat la seva trajectòria artística i el seu compromís, i l'altra perquè tots els meus germans van estudiar a l'Escola del Mar.
    Bona ressenya.

    ResponElimina
  5. N'hi ha que diuen que no pot ser bona la novel·la d'un músic, faré cas de la teva ressenya!

    ResponElimina
  6. Ara mateix 17/09/2012 quan són les 23:54 estic veient en Lluís Llach que està essent entrevistat per en Xavier Bosch en el programa "Àgora". Segurament a part de la seva opinió tan interessant sobre els darrers moviments ciutadans en el món independentista, també es farà referència al seu llibre. Per tant, hi ha un doble interès en escoltar-lo atentament.

    ResponElimina
  7. Ara mateix 17/09/2012 quan són les 23:54 estic veient en Lluís Llach que està essent entrevistat per en Xavier Bosch en el programa "Àgora". Segurament a part de la seva opinió tan interessant sobre els darrers moviments ciutadans en el món independentista, també es farà referència al seu llibre. Per tant, hi ha un doble interès en escoltar-lo atentament.

    ResponElimina