dimarts, 23 d’agost del 2011

"El comte de Montecristo" d'Alexandre DUMAS (pare)

Salut internautes,

Quan hi ha sequera de novetats literàries, quan els llibres que encapçalen les llistes dels més venuts sempre són els mateixos i es repeteixen setmana rera setmana, quan sembla que els editors esperen a llançar les novetats més interessants un cop passat l'estiu... sempre podem "jugar al cavall guanyador" i  retornar als grans clàssics literaris per assegurar-nos una bona jugada. Aquest és el cas del llibre que he escollit per acabar de gaudir de les vacances d'estiu.

Alexandre Dumas (pare) (1802-1870) serà recordat pel seu  gran llegat d'obres que ens va deixar, dues de les quals, han estat emeses repetides vegades per la gran pantalla i portades al cinema en diferents versions i amb diferents actors. Qui no ha vist o no ha sentit a parlar dels "Tres mosqueters" o de "El comte de Montecristo". Aquesta última novel·la, va ser també emesa per TV3 en format de mini sèrie i protagonitzada pel gran Gerard Dépardieu, ara aviat, farà sis anys.

Què us he d'explicar de "El comte de Montecristo" que no sapigueu!
Aviam, si com a mi se us va passar l'oportunitat de veure les pel·lícules al cinema, si no vareu veure els capítols per TV3 i tampoc heu llegit (fins ara) aquest bestseller famós internacionalment, i ara agafeu de nou en nou el llibre de mil-cent divuit (1118) pàgines amb el seus mil tres-cents (1300) grams i els seus CXVIII capítols, veureu que se us fa curt. Veureu que cada capítol per si sol és capaç de mantenir-te enganxat fins al final, que individualment, cada capítol del llibre, són petites obres mestres que es van teixint magistralment al llarg de tota la novel·la. Que per més llarga que sigui la novel·la, un no té mai la sensació d'anar perdut entre els seus personatges i que sempre (el deixis en el punt que el deixis) sempre, et deixa amb un "bon gust de boca" amb ganes de continuar llegint-lo en una propera ocasió.

En fí com va dir una de les meves llibreteres preferides, és un llibre per "disfrutar com un camell" hehehe.

Fins aviat,
Jordi



dimarts, 9 d’agost del 2011

Tots els dimonis són aquí de Pere Antoni Pons.

Salut internautes,

Ara fa uns cinc mesos que vaig trobar el comentari de "Tots els dimonis són aquí" en la plana web "nosaltresllegim.cat". El comentari em va entusiasmar tant que vaig decidir posar el llibre de Pere Antoni Pons a la pila dels pendents de llegir.

El secret de la història fa que avancis intrigat cap el desenllaç final de la novel·la. Quan més avances, més et preguntes com "redimonis" es resoldrà tota la trama i no és fins l'últim moment del llibre que trobes les respostes a les preguntes que t'anaves fent interiorment al llarg de tota la novel·la.

Un del punts més interessants és quan  descobreixes la verdadera vida que s'amaga darrera d'en Ricard (el professor de literatura i protagonista de la novel·la) i els secrets que giren en l'entorn familiar de la Clàudia (l'antiga alumna del professor) desapareguda en un petit poble de Mallorca. Un poblet recelós d'establir amistats amb el visitants, que manté vives les seves creences llegendàries i que encara creu en els seus fantasmes col·lectius.

A més a més, coincideixo plenament en el comentari de la web "nosaltres llegim" quan diu que el final del llibre et deixa amb un bon regust de boca i sense mals rotllos. Jo potser afegiria que és un regust massa curt però intens (de tipus cafè "espresso") o sia d'aquells que, quan el tastes, en un primer moment et deixa frapat i després perdura una llarga estona. Això sí, no espereu trobar en aquesta novel·la una història de por amb éssers infernals sorgits de les profunditats de l'abisme sinó és que considereu que aquestes criatures malèvoles les portem tots una mica a dins, i que n'hi ha potencialment tantes com tantes persones habiten qualsevol petit poble, ciutat, continent o sistema planetari.

En fí, us deixo amb un vídeo amb comentaris sobre la novel·la perquè us acabi de picar la curiositat, hehehe. 
Ah, m'oblidava. M'ha agradat.
Fins aviat,
Jordi