dimecres, 29 de juny del 2011

L'hora del lector... tanca? No pot ser. I ara què?


L'hora del lector s'ha acabat. Fa dies que anava sentint el rumor de que el programa l'hora del lector baixava la persiana, però no m'ho podia, o millor dit, no m'ho volia creure. En el fons imaginava que en realitat seria un parèntesi d'estiu per fer canvis en el programa i prou.

Enrere queden quatre anys d'entrevistes amb grans escriptors, de recomanacions d'encertades lectures, de divulgacions d'escriptors novells, de moments poètics entranyables i de referències indispensables dins l'univers literari de tots els temps.

I ara què? 
El no res? 
Ens hem quedat sense aquests 60 minuts de complaença lectora?
Digueu-me optimista, però potser es tracta d'un adéu no definitiu, o potser es tracta d'una aturada tècnica per repensar el programa i per tornar (com a molt tard) després de l'estiu amb noves energies i amb renovada empemta.

Senzillament no em crec que la direcció de TV3 o la corporació catalana de ràdio i televisió suprimeixi aquest programa sense tenir alguna carta amagada a la màniga, sense tenir prevista alguna sorpresa agradable pels lectors i/o seguidors d'aquest programa. Si a la graella televisiva catalana hi trobem documentals de les més variades temàtiques, amb més raó hem de poder trobar un programa d'aquestes característiques que ens apassiona a molts lectors.

Així doncs, amb aquesta esperançada voluntat, us deixo amb un de tants programes que em van agradar.

dissabte, 18 de juny del 2011

Llibreria "El Cucut" de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

Salut internautes,

Com bé sabeu de tant en tant tinc per costum parlar d'alguna llibreria que m'ha cridat l'atenció.
En aquesta ocasió us vull parlar de la llibreria "El Cucut" de Torroella de Montgrí.
És tot un plaer creuar les seves portes i trobar-te envoltat dels millors llibres en aquell espai, que encara que és força gran, de seguida se'ns fa petit. Sobretot, quan els que ens deixem emportar per les vibracions que ens transmeten els llibres comencem a triar, remenar i fullejar el gran volum d'obres que estan al nostre abast.

En la meva visita d'avui, he tingut el gran plaer d'intercanviar sensacions, opinions i il·lusions del món de la literatura amb una de les dues mestresses d' "El Cucut", la Maria Teresa. De fet, si teniu ocasió de parlar amb ella, deixeu-vos portar per les seves recomanacions i per la seva saviesa en el món dels llibres. La seva vocació és tanta que per poc que li expliqueu quin escriptor o quin tipus de llibres esteu cercant, segur que us l'encertarà de ple.

A més a més la tarda ha sortit rodona.
Mentre fèiem petar la xerrada ha vingut una de les més grans escriptores en llengua catalana que té aquest país. Em refereixo a la Maria Carme Roca, autora de llibres d'èxit com: "El monestir proscrit", "Barcino" o el seu darrer "Escollida pels Déus" per esmentar tres dels èxits més recents.

Amb la Maria Carme Roca hem parlat del seu últim llibre, dels seus projectes futurs i de la novel·la en la qual està treballant de forma intensa des de fa ja força mesos; però sentint-ho molt, no revelaré de què tracta, ni a on està ambientada per ser un secret literari i per voluntat expressa de l'escriptora, molt comprensible per altra banda.

En fí, internautes, com veieu aquí teniu un altre indret per visitar si mai veniu a l'Empordà.

Abans d'acomiadar-me, no vull marxar sense parlar-vos de l'altra gran mestressa que té la llibreria "El Cucut" la Magda. La seva empenta i la seva visió del món comercial, fa que aquesta llibreria gaudeixi i conservi el prestigi que s'ha anat forjant dia a dia al llarg de la seva història.

Ara sí, fins aviat,
Jordi

dilluns, 13 de juny del 2011

Coincidència literària, Llei de l'atracció o els llibres tenen ànima?

Salut internautes,

Des de que vaig llegir l'últim llibre d'en Jordi Molist, amb el seu particular homenatge al món dels llibreters, cada vegada ho veig més clar. Les coses no passen perquè sí. Sembla que per algun motiu i de la manera més inversemblant, són els llibres els que ens escolleixen i no nosaltres a ells. 
Ho podríem anomenar: atracció, providència, casualitat, eventualitat o fortuïtat. Però pel que sembla, hi ha alguna força o connexió que fa que en algun moment determinats llibres es creuïn en el nostre camí, en la nostra mirada, captin la nostra l'atenció i connectin amb nosaltres. Tan se val si són novetats o ens els han recomanat. Tot d'una, els tenim a les nostres mans i a punt per ser llegits.
Ara que hi penso, aquest fet també el va descriure en Carlos Ruiz Zafón cap a l'any 2002 quan va escriure la seva gran novel·la "L'ombra del vent"Us recordeu del cementiri de llibres oblidats i d'en Daniel Sampere?
Però  per què dic tota això? doncs perquè fa poc he tingut un altre episodi de coincidència literària.
A l'anterior post us parlava del llibre "El llegat de Judes" d'en Francesc Miralles i del llibre que estic llegint en aquests moments, "El camp del terrissaire" de n'Andrea Camilleri.
No sé perquè, però els dos llibres els vaig ajuntar i comentar en el mateix moment. La sorpresa la vaig tenir quan en Camilleri a la pàgina 93 del seu llibre (recordem que va escriure la seva novel·la molt abans que en Miralles fes la seva) parla de l'evangeli de Judes com "la clau" que ajudarà al comissari Moltavano a resoldre el cas. A més a més, en parla durant set pàgines (més o menys complertes). Set pàgines com les set monedes que configuren la trama d' El llegat de Judes.

En fi internautes, no crec que jo sigui l'únic a qui de tant en tant li passen aquestes providències, no?
Fins aviat,
Jordi.

dijous, 9 de juny del 2011

Francesc Miralles Vs Andrea Camilleri. Una de freda i una de calenta.

Salut internautes,

Ja ho sé que són dos estils diferents, que la seva trajectòria literària s'assembla com la nit al dia, que en Francesc Miralles va néixer el 1968 i n'Andrea Camilleri el 1925 i que per tant, són d'èpoques generacionals diferents; però al marge d'aquestes diferències sempre hi ha les emocions, el lligam entre la història del llibre i el lector, aquella simbiosi que es crea, que ens uneix i que ens revifa el món interior quan disfrutem amb un bon llibre.
El motiu d'aquestes línies és que darrerament em van arribar a les mans aquests llibres: "El llegat de Judes" de Francesc Miralles i "El camp del terrissaire" de n'Andrea Camilleri.

D'en Francesc Miralles no és el primer llibre que llegeixo i que ressenyo en aquest bloc. Guardo un bon record del llibre "El Quart Reich" publicat el 2007. En canvi, aquest d'en Miralles, "El llegat de Judes" no m'ha satisfet del tot. Tot i que és un bon llibre, fàcil de llegir i que t'entreté força bé.

Coses positives d' "El llegat de Judes"
Em quedo amb el punt d'inflexió històric que va suposar el descobriment d'aquest evangeli gnòstic i la nova percepció sobre la persona de Judes Iscariot. El manuscrit, aparegut el 1970, situaria a Judes com el deixeble predilecte de Jesús (per sobre dels altres) que complia els designis de voluntat divina, en lloc de ser l'apòstol malvat i traïdor que la tradició catòlica romana ens ha inculcat a molts de nosaltres quan érem uns marrecs.

Coses negatives d' "El llegat de Judes"
La trama: la recerca de les set monedes per les set capitals no ha estat creïble. Ni els motius que conduïen a esbrinar a quina ciutat s'amagava cada escuna de les preuades monedes. Les deduccions (suposadament lògiques) que marcaven el camí per trobar l'amagatall on restaven ocultes aquestes monedes, al llarg dels segles, tampoc han estat un prodigi de la lògica.

En quant al llibre de n'Andreas Camilleri, en primer lloc, he d'agrair la recomanació d'aquest llibre que em va fer el meu cunyat d'origen germànic. Gràcies a ell he superat la mandra que em feia llegir un llibre de detectius i assassins. "El camp del terrissaire", m'ha sorprès gratament i la traducció al català de Pau Vidal, és magistral.

Coses positives d' "El camp del terrissaire"
És divertit, t'ho passes molt bé amb els personatges i les seves singularitats. La traducció al català, aconsegueix situar-te en el món rural respectant la parla tan enriquidora i característica de la vida de pagès. El domini de la posta en escena, és autèntic com es pot esperar de la categoria professional d'un escriptor amb la trajectòria literària que acumula l'Andrea Camilleri.

Coses negatives d' "El camp del terrissaire"
Que encara no l'he acabat, hehehe.
Que dies després, el 16 de juny del 2011 el vaig acabar i vaig deixar de gaudir-ne amb la seva lectura. (Ooooooh)
Fins aviat,
Jordi.

dimecres, 1 de juny del 2011

Umberto Eco: Els protocols dels savis de Sió i Maquiavel i Montesquieu.

Salut internautes,

Els que heu llegit l'últim llibre d'Umberto Eco, "El cementiri de Praga", segur que us heu preguntat si aquella antiga novel·la "Diàlegs en l'infern entre Maquiavelo y Montesquieu" de Maurice Joly, existeix avui dia. Doncs bé, després de cercar per les llibreries més grans de Catalunya, i de rebre les mateixes respostes com: "ho semtim molt no la tenim", "està descatalogada", "serà molt difícil que la tornin a editar",.. l'he trobada.
De fet, hauria de dir millor que l'he localitzada gràcies al servei de préstec de la xarxa de biblioteques de Catalunya. És d'aquelles coses que en aquest país funcionen molt bé i de les que un se'n sent orgullós.

Tal i com s'esmenta en la vikipèdia:
"Dialogue aux enfers entre Machiavel et Montesquieu" (títol original) es va publicar per primera vegada a Ginebra (Suïssa) el 1864.
En aquesta obra s'utilitza el recurs literari d'un diàleg entre dos conspiradors a l'infern, els personatges històrics de Maquiavel i Montesquieu.  Els fulletons, que és el format en que van ser publicats, van ser introduïts de contraban a França per la seva distribució i capturats per la policia, immediatament després de creuar la frontera. 
La policia va rastrejar el seu autor. Joly va ser arrestat, empresonat 15 mesos i els llibres van ser prohibits a tot França.
Gran part d'aquesta obra va ser utilitzada i plagiada en Els protocols dels Savis de Sió tristament famosos al llarg de la història. Primer, en l'època de la rússia tsarista per la persecució cruenta contra el poble jueu i, posteriorment utilitzats per Hitler com a marc de fons en el seus discursos per donar forma al nazisme i a l'holocaust antisemita.


Com veieu, ens trobem davant d'un altre exemple del poder de la literatura i de com un llibre, depenent de si està en bones mans o no, pot canviar el transcurs de la història.


Fins aviat,
Jordi