dissabte, 26 de febrer del 2011

"Escollida pels Déus" de Maria Carme Roca. Primeres 200 pàgines

Salut internautes,

A diferència d'altres escriptors, el llibre de la Maria Carme Roca... com ho diria... és..: com una pluja fina i constant que cau sobre la terra erma assedegada d'aigua, és... com aquell aire fresc que t'acarona la cara en un dia assoleiat i et reconforta tot el cos, és... com la dutxa freda estimulant després d'un intens partit de futbol, és... moltes coses més.

Quan t'arriba el llibre a les mans i el comences a llegir et trobes fàcilment immers en aquella època d'abans de Crist; en una ciutat que va ser origen i bressol de molts catalans que en el seu dia, en un temps llunyà, els seus avant- passats, van arribar a Catalunya  (a Empòrion) procedents de terres gregues.
Si més no, aquesta és la llegenda familiar que dóna sentit a l'origen del meu cognom "Policarp" (Πολύκαρπος). Així doncs quan em va arribar aquets llibre a les mans va ser com retrobar-me amb el meus ancestres, com si els gens que corren per la meva sang revisquessin èpoques molt llunyanes. No m'ha costat gens imaginar-me transportat en aquella època, en aquells carrers d'Empòrion, entre aquella gent i vivint històries similars a la que ens relata la Maria Carme Roca.

A part de tot això el llibre es fa estimar, en vols més i més, i no voldries parar mai de llegir-lo.
Així que només em queda per dir: gràcies Maria Carme Roca per haver publicat aquesta novel·la que segur que agradarà a molts catalans i a gran part de l'estranger. Felicitats pel llibre.

Fins aviat,
Jordi. 

dissabte, 19 de febrer del 2011

Umberto Eco - "Mamma mia, che uno escrittore geniale!"

Foto arxiu. El Períodico.cat. 1-12-2010
O altrament dit: "Mareta meva! quin escriptor més genial!

Salut internautes,
Només un escriptor que va  escriure "El nom de la rosa" o "El Pèndol de Foucault" podia haver escrit una novel·la tan original basada en fets verídics els quals, van transformar la Història mundial tal i com la coneixem avui en dia.

Umberto Eco ens recorda en el seu llibre la manera com uns fulletons fraudulents, plagiats d'una antiga novel·la, van servir:
- com excusa per provocar i difondre l'odi contra milers de jueus en temps del Tsar de Rússia i més recentment, 
- de teló de fons del maleït holocaust de Hitler contra els jueus.

Però, és més, Umberto Eco qüestiona aquella Història que s'ha difós i escrit per personatges que existeixen avui en dia entre nosaltres com per exemple en "Simonini" (protagonista principal de l'obra) que, amb les seves males arts, han distorsionat els fets històrics per vestir o mantenir un imperi que en el cas que algú revelés la veritat, podria provocar l'ensorrament dels poders tàcits, eclesiàstics, judicials o governamentals.

Només cal mirar l'actualitat d'avui en dia a Egipte o recordar la guerra cruenta del president Bush per buscar armes de destrucció massiva a Irak i comprovar com el transfons de la novel·la d'Umberto Eco continua molt vigent en ple segle XXI.

Per cert, un consell per als lectors: si en algun moment us perdeu en la lectura del llibre, sempre podeu donar una ullada a la pàgina 565 per tornar a resituar-vos altre cop en la història.

En fi, espero que us agradi.
Fins aviat,
Jordi

dissabte, 12 de febrer del 2011

En el punt de mira. Dickens, Maria Carme Roca i Jordi Molist.

Salut internautes,

Quan encara no he exhaurit les últimes pàgines del llibre d'Umberto Eco, ja tinc uns quants llibres en el punt de mira per continuar amb el plaer de la lectura.
El primer és un clàssic entre els clàssics considerat al llarg de la història per nombrosos crítics com una de les obres mestres de la literatura anglesa i que va ser la primera novel·la publicada per entregues l'any 1837 de Charles Dickens. Em refereixo a "Els paper pòstums del Club de Pickwick". El segon és "Escollida pels Déus" de Maria Carme Roca, la mateixa escriptora ha escrit novel·les mítiques com "Barcino", "Les dones de Jaume I" o "El Monestir proscrit"  i el tercer seria "Promet-me que seràs lliure" de Jordi Molist, un altre gran escriptor de casa nostra autor de llibres de gran èxit com "La Reina oculta" o "L'anell" traduït en més de 20 llengües.

En fí, com que encara tinc una mica de temps abans no m'acabi de llegir "El cementiri de Praga" m'ho acabaré de rumiar o potser faré anar tots tres llibres alhora. No ho sé, què en penseu?
Fins aviat,
Jordi