El cementiri de Praga - Umberto Eco - (Primeres pàgines)

Salut internautes,

Crec que és dels pocs llibres que he començat dues vegades. 

Les primeres pàgines em van impactar tant que no volia perdre'm per res del món el fil de la trama que se n'anava entortolligant. Així, quan portava unes 140 pàgines llegides a batzegades, vaig decidir tornar al principi del llibre i fer una lectura més continuada per no perdre'm cap detall del que anava succeïnt.

D'Umberto Eco se n'han dit moltes coses i pot agradar més o menys, però del que no tinc cap dubte és que estem davant d'una gran escriptor i que és capaç de fer bona literatura amb els personatges més odiosos que ens puguem imaginar. Aquest és el cas d'en "Simonini" (protagonista del llibre) que deixa ben retratats a un bon grapat de col·lectius, ja siguin jesuïtes, comunistes, jueus, franc-maçons,  francesos, italians, alemanys, i una bona colla més de "grups".

Pel que fa al llibre, pel que porto llegit, puc dir que arrenca amb un plantejament força atrevit pel que estem acostumats els lectors. Umberto Eco juga amb la doble personalitat del personatge principal, s'endinsa en el món de les falsedats que formen part de la història de la humanitat i penetra en el terreny de les grans teories conspiratòries mundials. En fi! com veieu, un llibre al que no li falten ingredients per deixar petjada dins dels més venuts.

Un apunt final, des de que va sortir la primera edició en català el novembre del 2010 de "El Cementiri de Praga", ja s'han fet quatre edicions més. És a dir, en dos mesos ja n'ha assolit la cinquena. Això em transmet bones vibracions de cara a l'èxit d'aquesta novel·la. Ja ho veurem!

Us deixo el vídeo de l'entrevista amb Manuel Fuentes que li van fer a "El matí de Catalunya Ràdio" el passat 16  de desembre. Que vagi de gust!

Fins aviat,

Jordi.

Seguir lleguint

Bones notícies pel llibre en català.

Salut Internautes,

Us transcric una notícia publicada en "El períodico de Catalunya" el 19 de gener del 2011 que m'ha semblat interessant.

Fins aviat,

Jordi.

Llibreters i editors aspiraven que unes bones vendes durant la campanya de Nadal pal·liessin tant com fos possible les penúries acumulades des de principis d'any, amb pèrdues de vendes de prop del 10%. Finalment, una de freda i una de calenta. Segons l'empresa de mesurament d'audiències GfK, el descens només s'ha esmorteït: els llibreters del conjunt d'Espanya (GfK controla les dades reals de vendes de 1.100 establiments) han venut durant aquestes dates un 3,5% menys.

Només hi ha tres excepcions: els llibres en català, els llibres de butxaca (en els dos casos, un 4% més) i els lectors de llibres electrònics (un 200% més, però partint de nivells testimonials).

Les xifres del llibre en català són paradoxals: mentre que gran part de les editorials confessen una situació dificultosa, alguns llibres que busquen el gran públic obtenen bons nivells de vendes, fins al punt, per exemple, de posar-se a l'altura dels títols més venuts en castellà en el passat Sant Jordi. Els tres llibres més venuts en el tram final de l'any han estat, en castellà, La caída de los gigantes, de Ken Follett, Riña de gatos, d'Eduardo Mendoza, i El tiempo entre costuras, de María Dueñas. En català, a més de Follett,L'arqueòleg, de Martí Gironell, i El cementiri de Praga, d'Umberto Eco.

L'aposta pel llibre de butxaca, a partir del llançament del segell Labutxaca del Grup 62, també sembla haver donat ales al llibre en català, segons les dades de GfK, una de les dues empreses que auditen exhaustivament el mercat del llibre, juntament amb Nielsen. En castellà, les vendes del llibre de butxaca han augmentat un 4%, mentre que en català ho han fet un 21%.

Seguir lleguint

Lectura acabada: L'Arqueòleg d'en Martí Gironell.

Salut Internautes,

A veure, per fer-ho ras i curt.

M'agradat?
- Sí.

És dels millors llibres que he llegit?

- No.

És un llibre recomanable?

- Sí.

Per a qui?

- Per a qui els agradin les històries senzilles, gens complicades.

La lectura és amena?

- Diguéssim que passa molt bé i la distribució dels capítols, t'ajuden a deixar la lectura i a reenganxar-t'hi un altre cop sense dificultats. 

De fet, es podria dir que són capítols massa tancats i que massa sovint no ens provoquen aquell suspens, que fa que tinguem pressa per tornar a agafar el llibre i devorar les seves pàgines.

La història està ben ambientada?

- Sí. Es nota un important treball de camp de l'autor en la part del llibre que està basada en la història verídica, i també en els costums dels personatges. Però... li falta "força", "marro", és a dir, dotar a la novel·la de més ficció, de més intriga, incidint en aspectes ocults de la Bíblia i en les llegendes de  l'antic Egipte. Un té la sensació que l'autor ha volgut fer una novel·la "políticament correcte" per no molestar a l'església.

Es pot definir en una paraula el que li manca a la novel·la?

- Sí, ritme.

La novel·la serà recordada positivament pels lectors?

- Sí. Ens aporta unes quantes coses molt importants a casa nostra. Treu a la llum una història molt interessant, per a molts de nosaltres desconeguda fins al moment, que catapultarà a la fama, l'Abadia de Montserrat fins i tot a nivell internacional. Despertarà l'interès personal de molts lectors per visitar el museu Bíblic del monestir així com, la curiositat per veure les peces reals que el pare Ubach va aconseguir portar a Catalunya des de les terres d'Egipte. Donarà a conèixer una part de la vida del frare Bonaventura Ubach altrament anomenat per algun medi de comunicació com l'Indiana Jonnes català.
Fins aviat,
Jordi.

Seguir lleguint