dissabte, 24 de setembre de 2011

"Jo confesso" de Jaume Cabré

Salut internautes,

Dia: 24/09/2011
Moment del llibre: pàgina 390. 
En Jaume Cabré és genial. Ho ha tornat a aconseguir. En aquest llibre, vas i véns per diferents èpoques dels personatges que, encara que en un primer moment ens poden desconcertar, de seguida tot es posa al seu lloc. Tot acaba sent per una raó justificada, poderosa, aclaparadora.
A l'escriptor, com ell ha dit en alguna ocasió, el diverteix, li encanta provocar en el lector un "capbussament literàri" inesperat. Et preguntes... "On estic?... Què ha passat?..." i de seguida.. "Ah! sí, ja ho sé! ja ho entenc".
En aquestes alçades de la lectura m'he imaginat la manera de viure del protagonista, he rigut, he empatitzat amb l'Adrià Ardèvol, he rememorat altres històries meves personals de la ma d'en Bernat (l'amic íntim de l'Adrià), he reconegut el patiment universal d'una mare, he tornat a odiar la Santa Inquisició i els crims execrables de la SS i, he descobert que alguns personatges del llibre van existir realment. Tot això només quan vaig per la pàgina 390 del llibre.
Què m'espera d'ara endavant? Aviat ho descobriré!

En fi, si voleu una recomanació, dediqueu-li estones llargues, plàcides, sense interrupcions i gaudireu d'una obra mestra, tal i com diu l'autor a l'última pàgina: (...) definitivament inacabada (...)
Com de costum, us deixo amb un vídeo. En aquesta ocasió correspon a l'entrevista que li van fer en "El matí de Catalunya Radio" el  6 de setembre del 2011. Què vagi de gust!
Fins aviat,
Jordi

3 comentaris:

  1. Jaume Cabré és un mestre, estic llegint Jo confesso i no deceb, és un mestre a l'hora de recrear històries i personatges. Un gran, gran, gradíssim escriptor

    ResponElimina
  2. Aquest llibre si que me'l compraré , perquè d'aquest autor em va agradar molt Les veus del Pamano i suposo que aquest també deu ser un llibre 10...
    M. Roser

    ResponElimina
  3. En tinc alguns que llegir encara, abans d'aquest, però m'esteu fent agafar tantes ganes de llegir-lo que potser el faré passar davant!

    ResponElimina