dimecres, 18 de maig de 2011

Quan la narrativa esdevé poesia. L'últim dia abans de demà d'Eduard Márquez.

Salut internautes,

Fa pocs dies que he començat el darrer llibre d'Eduard Márquez, "L'últim dia abans de demà" i ha estat un canvi radical en la forma i l’estructura dels llibres que he anat llegint últimament.

L'Eduard Márquez trenca esquemes. S'atreveix a dir molt en relats curts.
Escriu en prosa però llegeixes poesia. Et porta al passat per recordar experiències amargues viscudes en la seva pròpia carn. Et torna al present per sacsejar-te, per fer-te adonar de la fragilitat de les nostres decisions. Ens planteja com, un fet inesperat, una acció no feta a temps, ens pot trastocar el futur per bé... o per mal.

El llibre traspua frescor pels quatre costats. És original, com ell sol, dins del món literari. El pots llegir en només tres horetes, i el pots rellegir durant tres setmanes.

En fi, internautes, aquí us en deixo un tast de la plana 58 per a que n’agafeu una idea, hehehe.
"Sento que la Nora plora al bany.
Pico a la porta.
Nora? Que te passa res?
La veu de la Nora m'arriba feble.
No. Deixa'm en pau.
Obro la porta a poc a poc i entro.
No es plora per no res.
La Nora, dins de la banyera, s'eixuga les llàgrimes amb les mans plenes de sabó.
Vaja, ja ha parlat l'expert en plors.
No sé què dir-li.
Ho sento. Perdona'm.
Reculo. Tanco la porta."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada