dissabte, 14 de febrer del 2009

EL VUIT de Katherine NEVILLE

Eii Internautes,
Fa unes quantes setmanes es va publicar la segona part d'aquesta novel·la amb el títol de "El Foc". Potser és una mania o potser és que no m'agrada començar les segones parts dels llibres sense haver-ne llegit les primeres.

Em va passar el mateix amb "El món sense fi" i "Els Pilars de la Terra". Crec que per valorar correctament el llibre, la vàlua d'un escriptor i la seva obra, cal anar a l'origen: a la primera obra que el va fer famós i que anys després ha justificat una continuació de la trama incial publicant-ne un segon volum.
Sempre m'ha resultat gratificant conèixer d'on vénen els personatges i una mica la seva història a l'hora de llegir-ne una segona part.

En fi, vaig per la pàgina 398 i de moment m'agrada... no! M'entusias-me! Sobre tot, la trama que es monta darrera de la llegenda del tauler d'escacs de Carlemany i les seves peces llegendàriament enterrades a l'abadia de Montglane. És més, fins i tot, he acabat interessant-me pels jocs d'escacs i això que fins ara no m'havia cridat l'atenció aquest mític esport que ja era practicat pels egipcis.

L'origen dels escacs:

Van néixer segons la llegenda al segle VI a l'Índia sota el nom de Chaturanga, que significa quatre (chatur) menbres (anga). Aquest nom feia referència a les quatre unitats de l'exèrcit indi: els elefants, la cavalleria, els carros i els soldats a peu, que equivalien respectivament als alfils, els cavalls, les torres i els peons dels escacs moderns.

Fins aviat,
JORDI

JA TORNO A SER AQUÍ.

Gairebé dos mesos després de començar-lo, puc dir que ja l'he acabat.
Què voleu que us digui... el llibre en sí està bé però no m'ha creat adicció, que és el que justament esperava després de saber els anys que porta venent-se, la gran quantia de llibres venuts i la seva traducció en no sé quants idiomes. Potser m'havia creat a mi mateix unes espectatives massa altes per el que realment ha resultat ser.

Ara ja em preparo per la nova adquisició del llibre que em compraré o em regalaran per Sant Jordi, però aquesta vegada em deixaré seduir pel meu instint, sense objectius prefixats pels mitjans mediàtics, que fins ara, per cert, ha estat el que més bon resultat m'ha donat.

De totes maneres accepto suggeriments, jejeje.

Fins un aviat,
JORDI