dissabte, 25 d’abril de 2009

La meva tria del Sant Jordi 2009: " L'ANY DEL SENYOR " i " LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GERNSEY "

Hola bibliofils,

Mal està que ho digui, però els pronòstics que vaig fer en l'anterior post, no van anar gens desencaminats (jejeje) i les previsions que us mostrava van resultar del tot encertades, sobretot, pel que fa a la novel·la en català.
Ara un cop passat Sant Jordi'09 ens queda: la ressaca literària de la diada, les nostres tries personals, els llibres regalats i una gran il·lusió per començar la lectura, quan abans, de les petites joies que ens han caigut a les nostres mans.

Per la meva banda la tria ha estat: "L'ANY del SENYOR" de l'Eloi VILA i " La societat literària i de pastís de pela de patata de Guersey".
Aquí els teniu.

03 de maig del 2009
(el dia després de la desfeta del Madrid contra el Barça per 2 - 6 en el Bernabeu)

Pocs dies després de començar- "L'any del senyor" d'Eloy Vila, ja l'he acabat. M'AGRADAT i MOLT. És una gran història de 313 pàgines amb un gran final. Us el recomano amb tot el meu convenciment. Va estar una bona tria, jejeje.



20 de maig del 2009 (un altre llibre acabat)

"La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey", t'enganxa per la seva frescura de la manera en que està escrit i per la seva ànima anglosaxona que es respira en cada línia, en cada paraula, en cada pàgina. És un clar exemple de com una situació de postguerra, pot ser una gran història sense recórrer a la sang i fetge a la que ens tenen acostumats en d'altres relats similars, en els quals els personatges, viuen o han viscut l'època de la invasió hitleriana. Per altra banda podríem dir que el llibre està dotat d'aquell aire tan purità que ratlla la carrincloneria dels anglesos, la qual cosa, no deixa de ser curiós per nosaltres els "llatins". En resum: un llibre amè que encantarà, sobretot, a totes les "ladies" del nostre voltant.

Fins aviat,
JORDI

1 comentari:

  1. Hola!
    M'ha agradat força. Coincideixo amb tu que de vegades és una mica carrincló, però tot i així és una història molt maca.

    Una abraçada

    ResponElimina