diumenge, 24 d’agost del 2008

El monestir de l'amor secret - Maria Dolors Farrés

Moltes són les preguntes i els misteris que s'amaguen darrera aquesta novel·la.
Algunes respostes les contesta la mateixa escriptora en aquesta entrevista i les altres, les haurem de trobar nosaltres mateixos entre les pàgines d'aquesta gran novel·la que, ben merescudament, va ser finalista dels premis Sant Jordi del 2007.

Per cert, internautes, l'argument extens sempre el podeu consultar a la barra lateral, a la secció dels "Llibres per aquest estiu".
Així doncs, espero poder explicar-vos més del meu parer sobre aquests misteris quan l'hagi acabada.

Fins aviat,

JORDI
- Entrevista a Maria Dolors Farrés -



31 d’agost del 2008

Tal i com ens comenta la seva autora els fets i els personatges que es relaten en aquesta obra no són històrics, malgrat partir d’una base històrica i desenvolupar-se els fets en el monestir de Sant Llorenç del Munt, avui en dia ubicat dins del terme municipal de Sant julià de Vilatorta (Osona).

El que sí que és actual és la batalla interna que pateixen en Galzeran de Monsingle i en Berenguer de Vallclara, entre la dicotomia que hi ha d’estimar algú del mateix sexe i els preceptes de l’església catòlica.

Per dir-ho d’una altra manera:
- Pot una persona que senti atracció pel mateix sexe agradar a Déu i salvar-se de les flames de l’infern?
- Si Déu és amor i va tolerar l’adulteri i conductes similars, tal i com es recull en les sagrades escriptures, entendria aquesta mena d’amor?

Ara em passen pel cap més arguments i més qüestions que hom podria fer-se. Però, permeteu-me no estendre'm massa en l’exposició o crítica d’aquest llibre i que afegeixi la resta d’idees en forma de comentari que, com sempre, podeu consultar, debatre o criticar segons el vostre parer.

Tot i així, us he de dir que és un llibre amb el que m'ho he passat molt bé.
Descobrir aquesta escriptora, per mi, ha estat una més que agradable sorpresa. Això farà que pel que respecta a mi, resti pendent dels esdeveniments literaris d'aquesta escriptora i de la publicació del seu pròxim llibre, que val la pena dir-ho, esperem que no trigui uns altres 12 anys. (jejeje)

diumenge, 17 d’agost del 2008

Una lectora poc corrent - Alan Benett

Un llibre que atrau tant per la seva curta durada com per el seu argument. En aquest cas el d'una Reina que s'aficiona a la lectura de tal manera que les seves tasques protocol·làries i el seu aspecte personal queden en un segons pla fins a posar en perill els afers de la corona.

Per altra banda tots tenim al cap les nostres "Reines particulars" a les que també ens agradaria que un dia quedessin enganxades als plaers de la lectura, encara que no fins aquests extrems (jejeje).
En fi, aviat ens retrobarem quan l'hagi acabat.

Fins ara.

21 d'agost del 2008

Lectura començada vs. lectura acabada.
Si un començament d'un llibre ha de ser bo perquè ens enganxi des de les seves primeres ratlles, el final, d'alguna manera, ens ha de marcar interiorment perquè puguem dir que el llibre és realment bo o no.
I això és el que m'ha passat amb el seu final.
Per dir-ho senzillament, és... genial.
La forma d'acabar-lo que té el seu autor és d'aquells que t'arriben a sorprendre fins ben bé a la seva última línia.

Ens trobem davant d'aquella mena de llibres que es poden recomanar públicament sense cap mena de recança, amb la certesa que us agradarà si més no, a una gran majoria dels lectors.

dissabte, 2 d’agost del 2008

FIRMIN de Sam Savage

01 d'agost del 2008.

El meu amic Emili d'Olot i jo parlàvem no fa gaire de llibres i de les impressions que havíem viscut amb la lectura d'alguns llibres més mediàtics del moment. El cas és que en un moment de la conversa l'Emili va i em diu: "déu ni do, ets com una rata de biblioteca (...)" i ves per on que buscant les darreres novetats em trobo amb aquest llibre. Vaig pensar... seré jo el de la portada?
Donna Leon, en la contraportada del llibre fa la següent crítica:
"Un llibre escrit per a lectors, és a dir, per a qui els llibres són tan reals com qualsevol altra cosa de la vida. Més reals potser."

Els comentaris i les bones crítiques que he sentit de diverses fonts fan que abandoni els perjudicis vers aquests animalons de claveguera i em llenci de cap a la seva lectura.
Hauré d'esperar a fer una valoració més extensa quan hagi devorat les seves pàgines - ui no, que això ho fan les rates! - vull dir quan hagi ha digerit la seva lectura... - bé més val que ho deixi de moment perquè està vist que potser sí que m'hi semblo -.
Fins aviat,

13 d’agost de 2008

Si, ja sé el què em direu. Que m’ho he agafat amb calma.
Que voleu que us digui? Aquests dies, per motius laborals, he estat ocupat en temes d’alta gastronomia i de sublims restaurants, d’aquells que, quan et serveixen el primer plat, te l' has de mirar dues vegades per trobar el menjar, això sí, molt de disseny i molta exquisidesa.
Una mica com la lectura d’aquest llibre on val la pena anar a poc a poc assaborint les seves pàgines, i així sense adonar-te arribis a l'última amb aquell bon regust que fa que et donin ganes de saber més coses sobre les ciutats que s’anomenen, el seu autor i la seva bibliografia.

Així doncs, a part de ser del tot recomanable per aquells que us agrada la lectura sense deixar-vos emportar per les aparences inicials, us deixo un recull de diapositives a la barra lateral dreta d’aquest bloc que il·lustren la Plaça Scollay de Boston i el seu famós teatre “Old Howard” que va ser derruït cap a l’any 1962 després d’haver sofert un misteriós incendi l’any 1961.
A continuació, teniu el video promocional que parla del llibre i del seu escriptor editat en motiu de la seva presentació a la península. Tot i que només es pot trobar en castellà, resulta ser un document força interessant.
Fins un altre.