divendres, 25 de juliol del 2008

Plató i un ornitorinc entren en un bar...

09 de juliol del 2008.

Aquest és un llibre que n’he sentit a parlar molt i bé.
Estic flipant. No tan sols t’ajuda a entendre algunes paraulotes filosòfiques sinó que també et fa passar moltes bones estones amb els seus acudits.

L’estic llegint i ja us puc dir que, molt probablement, serà un llibre del que en treuré força exemples per il·lustrar més d’alguna explicació de forma irònica i divertida.

Ara us deixo de moment. Perquè ja torno a tenir ganes de continuar empapant-me de saviesa filosòfica.

NOTA:
Si explicar comtes és una manera molt didàctica per transmetre coneixements, fer-ho a més a més de forma amena i senzilla ha de ser l'hòstia, jejeje.

Fins ara després.

...
29 de juliol del 2008. Ja torno a ser aquí.

Un cop acabat us confirmo que les expectatives que em va generar s'han complert al 100%.
M'ha fet riure, he passat bones estones, he aprés nous conceptes sobre l'existencialisme, el relativisme, la inducció, la deducció, i uns quants més de grafia molt més compromesa. He gaudit i he fet gaudir a altres persones amb alguns dels acudits que es recullen en el llibre.

Que més se li pot demanat a un llibre...?
Bé, se'm passen pel cap altres coses però segur que són poíticament incorrectes. Així doncs, no us acoberdiu per el trasfons filosòfic que se'ns mostra en aquest llibre i endavant.

Fins aviat.

JORDI.

dijous, 17 de juliol del 2008

Tretze Tristos Tràngols

Albert Sánchez Piñol, després d'escriure dues de les seves grans novel·les com "La pell freda" publicada l'any 2002 i "Pandora al Congo" l'any 2005, ara ens sorprèn amb un recull de contes que vindrien a suposar un impàs, mentre, prepara la seva pròxima novel·la, de la qual, encara no ha trascendit el títol.

Tretze Tristos Tràngols és un recull de tretze contes sorprenents, elàstics i originals que fan que t'oblidis del teu voltant i dels cànons preestablerts en la redacció de contes.
Pretenen i volen tenir una retirada a la filosofia, al raonament obert i a l'humor basat en situacions quotidianes.

De vegades, la seva lectura ens pot recordar alguns dels contes escrits per Quim Monzó, fins i tot en algun dels relats (com és el cas d' "El Rei de Reis i les dues ciutats") podríem veure una mena de plagi amb el conte de "Los dos Reyes y los dos laberintos" de Borges. Però en qualsevol cas, aquesta història, no perd la seva originalitat i el seu final típicament "Piñolià".

En resum és un llibre que ens pot alegrar les tardes d'estiu per la seva fàcil lectura, per la seva frescor literària i per les històries que s'amaguen darrera de la trama de cada un d'aquests tretze contes que, gratament, anirem descobrint.

dissabte, 12 de juliol del 2008

El Joc de l'Àngel - Carlos Ruiz Zafón

Què hi trobarem en aquest llibre?
Podria ser la pregunta que ens podríem fer els que vàrem xalar llegint l'anterior obra de Carlos Ruiz Zafon, "L'ombra del vent".
La resposta seria que hi trobarem "molt i bo", i de la més alta qualitat, que podríem resumir en unes poques pinzellades com per exemple:
- una fàcil lectura amb un bon ritme que ens manté intrigats.
- una visió romàntica en l'evocació d'aquell cementiri de llibres oblidats i el recorregut pels carrers d'una Barcelona en "Blanc i negre".
- una novel·la (perquè no dir-ho) fantasiosa però intrigant a la vegada.
- un magnífic encàrrec d'un llibre revelat que assumeix el protagonista de la història i que sensdubte és un recurs literari impecable ingeniat pel seu autor.
- un final discutible, impactant i potser amb més força que el final de "L'ombra del vent".
En resum, un llibre que ens deixa un bon record, que no ens decebrà i que tornarà a assumir les quotes d'èxit de l'anterior gran novel·la "L'ombra del vent".